Tan sols són desitjos

Dec ser molt egòlatra. M'agrada rellegir el pensament de Nadal de fa 4 anys... i no se m'acut res millor a dir:

Molt bones festes.

Que renaixem nosaltres també, i amb nosaltres el país.

Un petó.

Parlar per parlar

"If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his language, that goes to his heart."

Nelson Mandela

Somriures de passadís

Ja fa una setmana que és més o menys oficial que me'n vaig del departament. A partir del gener tindré responsabilitats noves. La il·lusió i les ganes de començar a treballar en la nova posició em deixen a voltes perplex, a voltes desanimat, comparades amb la situació a l'actual feina. Com es pot seguir treballant així... Encara hi sóc massa endins com per parlar-ne clarament, serena, encertada, però d'aquí un temps tinc la sensació que aquests dos últims anys m'hauran estat encara de més profit del que avui en dia ja els considero. Tota una experiència, molt per aprendre.

Aquests dies, el que més em sorprèn són les mostres d'afecte que he anat tenint, en forma de felicitació digital, o cara a cara al passadís... en qualsevol cas, en la complicitat que denoto en la gent, sempre hi trobo un somriure. I això m'està fent pensar sobre com he fet la meva feina aquests últims anys, com la valorava jo mateix, i com sembla que l'ha valorat el meu entorn.

En qualsevol cas, bon vent i barca nova... i amb una identificació bastant forta amb l'Aramateix...

El sistema sanitari català

Llegint un article d'en Vicent Sanchis, m'he sentit reconfortat. Massa sovint no som conscients de com d'afortunats som de tenir un sistema sanitari com el que tenim. Així com diu en Sanchis, bàsicament s'aguanta perquè hi ha tot un equip de professionals que fan les coses molt fàcils per als malalts i, malhauradament, també massa fàcils per als administradors/polítics.

ARA!

Hi ha un món que ve...ara!

Crec que deu ser denunciable...

Era a casa i no me n'he adonat perquè tenia el telèfon al rebedor; resulta que he rebut un missatge. Després de sopar hi he parat atenció i me l'he llegit. Deia "VF Info: El 1 de diciembre 2010 entra en vigor la nueva cláusula 11 de las condiciones generales del contrato. Para informarte y oposición consulta www.vodafone.es".

Així que què he fet jo? He anat a vodafone.es i endevineu què: no he trobat enlloc res que parlés de cap clàusula 11 ni coses d'aquestes. Així que he decidit trucar a atenció al client.

Evidentment, no parlen el meu idioma. Cap problema que per això tenim estudis.

Em comuniquen que efectivament canviarà una clàusula, i que puc trobar la informació del contracte (el nou contracte, i busca't tu les diferències) a canalvodafone.es/legalyregulatorio/condicionesdecontratación i que llavors mirés del de mòbils particulars. Innocent de mi, he entrat l'adreça al navegador. I endevineu què: no existeix l'adreça. Així que he busca't a Sant Google "legal i regulatori" i tota la pesca. I m'ha trobat una pàgina de Vodafone. Hi he entrat. He trobat tots els contractes allà. He obert el que estarà vigent a 1 de desembre de 2010. He buscat la clàusula 11, i sembla la típica clàusula de l'estil "tractarem les teves dades per fer-te ofertes i tal i tal...".

Només m'ha fet sospitar una cosa: es reservaven el dret a tractar les meves dades inclús quan ja no fos client, compartir-les amb empreses del grup i amb terceres empreses,... i hi havia un moment que deia que si volies revocar la clàusula havies d'aplicar les condicions de la clàusula 9. O sigui, truca'ns o diga'ns alguna cosa. Total, que he trucat els he comentat el que volia fer i m'han dit que d'acord, que m'aplicaven la clàusula Robinson de confidencialitat de dades.

CONCLUSIÓ: els putes m'envien un missatge dient-me que si no dic res, és que estic d'acord amb el canvi d'una part del meu contracte (cosa que diria que és il·legal), i resulta que no et donen cap facilitat per tal de saber de què carai t'estan tractant. I a sobre, perd tu el temps per saber en què estan modificant el contracte.

Tinc ganes boges d'envia'ls un burofax dient-los que a partir del dia 1 de desembre de 2010 entra en vigor una clàusula nova al contracte que vam signar, que si no diuen res al contrari és que l'accepten, que si volen més informació truquin al telèfon de me mare que els informarà de com contactar-me. Evidentment, la clàusula dirà que a partir de l'1 de desembre de 2010 els consum de la meva línia es veurà bonificat de per vida en un 99% i que la factura mai podrà superar els 2 euros de quantitat màxima. No et fot!

Cony d'empreses de serveis dels collons!

Un lloc on viure

Jo que estic en procés de "cerca i captura", però d'habitatge, per no seguir depenent de mons pares, m'ha sorprès trobar la següent notícia:

La vivienda regresa a 2005

Bé, de fet no em sorprèn, de fet em fa gràcia i em reafirma en quelcom que ja intuïa i que ningú no explica: sí, els preus dels pisos han baixat, sobretot d'alguns pisos que eren autèntics caus de rates a preus desorbitats, però realment, han baixat TANT.

Una cosa ben feta, té el seu preu. I no hi ha duros a quatre peles. Totalment d'acord. Però és que estem parlant del contrari. Estàvem comprant duros a vint o trenta peles, i ara ens han dit que han baixat, i ho veiem, i ens ho creiem, però... han baixat tan com haurien d'haver baixat o tant com seria allò raonable? Des del meu punt de vista, no. Potser encara duros a deu peles, en alguns casos.

Conec moltes, moltes empreses que han hagut d'ajustar molt els seus pressupostos perquè les vendes els anaven caient dia rere dia, mes rere mes, fins al punt de decidir congelar sous, o fúmer gent al carrer. I en general, quan parles amb aquestes empreses, molts diuen que sí, que aquest país a tornat a nivells de principis del 2000, si més no les seves vendes. Això vol dir que teníem una estructura de costos de l'any 2009, però vendes com si fossin de l'any 2002. I això és insostenible.

Però resulta que no per a tothom, o això em sembla a mi. Quan moltes empreses estan fent ajustos perquè el mercat se'ls ha fet tan petit com fa 10 anys quan entràvem a l'era de creixement sostingut dels 2000, resulta que determinats sectors es poden permetre aguantar preus. I ara surt una notícia que els preus estan a nivells de 2005 i se suposa que tots ens n'hem d'alegrar perquè "veus com han baixat (i molt) els preus dels pisos?!?!". Doncs a mi no m'hi trobaran.

Els preus que es demanen per un habitatge segueixen sent per sobre d'allò raonable en molts dels casos, i t'obliguen a buscar solucions creatives.

I per més SIMO o Meeting Point que es munti d'aquí poquetes setmanes, a mi no m'agafen ganes de compra'ls habitatge perquè de cop i volta tot indica que "ja ha baixat molt...".

Sí, ha baixat molt, però no suficient. Seguirem buscant un bon lloc on viure.

Rebolcada a Bellpuig

Jo no n'havia sentit a parlar mai, de les Eternal Runings, però en Josep em va convèncer un dilluns qualsevol al crit de "a que no ets invencible?!". I pim-pam, ho vam tenir fet en 10 minuts, això d'inscriure'ns. D'això que segueix, ja en deu fer ben bé dues setmanes...

Abans

Després

No som dels que vam acabar més perjudicats, però la veritat és que la cursa tampoc és suïcida. Molt ambientassu, moltes ganes de passar-s'ho bé, molta penya disfressada i una manera encantadora de passar un diumenge. Tampoc vas a córrer massa, bàsicament perquè inclús durant el recorregut hi ha força llocs on estàs obligat a parar-te i fer cua per passar obstacles.

Aquest diumenge, Moià, que també s'hi apunten els Lluïsos, i en David, i la Maria i en Roger... buf... podem riure molt aquest diumenge!! Sobretot pel meu pèssim estat físic!!

Ja t'ho explicaré, ja...

Dalt del Mont

Ara ja fa un temps, vam decidir marxar un cap de setmana, escapar-nos, a veure Besalú i quedar-nos a dormir allà dalt. Ella no sabia massa on anàvem... no vaig arribar a tapar-li els ulls, però té el seu què això d’agafar, tirar carretera i no saber on et porten. Així que va passar el viatge intrigada.

La visita a Besalú, sensacional. És una població ben cuidada, amb un centre històric preciós. És molt recomanable anar al centre d’informació turística i apuntar-se a les visites guiades que fan. Molt gran les guies.

Però Besalú no va ser el millor. El millor del cap de setmana, va ser això...

El santuari de la Mare de Déu del Mont són d’aquells llocs que val la pena anar-hi alguna vegada a la vida, preferiblement en dies d’aquells que la gent no surt massa de casa. S’hi respira pau.

Ja hi havia anat fa uns anys enrere amb amics quan vam decidir pujar el Bassegoda, i la idea amb la Victòria també era dormir allà i fer l’endemà el Bassegoda. Però el Santuari era molt temptador com per abandonar-lo ben dematí a cuita-corrents.

Les vistes des del santuari són sensacionals. És un gran lloc per passar-hi aquell cap de setmana que tens ganes de marxar però no saps què fer i tens un llibre ben bo que fa temps que vols llegir i a fora fa fred i tens ganes de seure a la vora del foc. Molt recomanable.

De fet, estic pensant que potser farem la ruta dels santuaris: La Mola, Montgrony i la Mare de Déu del Mont. Tres santuaris ben bonics i que dits així, fan rodolí. Quina calma que m’envaeix quan s’apropa el cap de setmana.

S'acosten eleccions...

... i sóc un matxacon!

Gran vídeo de presentació del CCN.

Alea jacta est!

El pitjor per a l’home (i per a la dona) és la incertesa. És la pitjor de les situacions. Necessites saber si patiràs, si t’anirà bé, si serà bo, si serà per a bé,...

I vet-ho aquí que jo em trobo en aquesta situació. Intento gestionar la meva incertesa. La incertesa de canviar de feina. De saber si acceptes un nou repte a fi de bé, si et serà més o menys profitós que allò que ja tens, si és allò que et cal, si és allò que vols, que no sigui un cul de sac.

L’única certesa que tinc avui és que puc fer allò que jo vulgui fer. No em limiten, ningú, res. Sóc capaç de renunciar a allò que hi ha d’accessori en mi que em pot limitar, a allò que no forma part de mi.

Una amiga em deia “acabes d’agafar les regnes del teu futur” i en part és cert. No he tingut gairebé mai la sensació que em deixava endur i que tan m’era on anés, si anés fent. Però sí que en aquests moments de decisió de canvi sents que prems més fort el timó, el tornes a sentir, i prens consciència del canvi de rumb que imprimeixes en tu.

Tinc la sensació també que tanquem el cercle, recordant altra vegada la cançó de Sau. Quan penso en el meu pas per la feina actual, hi veig una albada, un migdia, un capvespre, i una nit. I ara, de nou, una albada.

Amb la motxilla plena, amb la sensació que no prou, emprenc un nou viatge amb menys companys però amb tota la il·lusió. Ens fem grans.

Arguments per a desenganxar-nos

Més exposició de motius per escollir vot a les properes eleccions. Alerta, no t'equivoquis! Si no votes, si no et mobilitzes, no et queixis.

La gent

No entenc per què som tan complicats... per què a vegades ens costa tan d'entendre'ns. Com pot ser que hi hagi persones que siguin tan clares, tan transparents, tan afables, tan agraïdes, i en canvi i d'altres que són poc amables, gens franques,... potser no som absoluts, potser som puzzles, parts de mi i de tu. Potser sóc gens franc i també clar i transparent, depèn potser de tu, o de tu en mi. I és així com sóc.

El valor és l'actitud feta hàbit.

Som-hi doncs.

Setembre ha arribat

El temps passa i Déu sap com de ràpid. Així i tot, aquestes últimes setmanes que no he estat treballant se m'han allargat i allargat, com un xiclet. Que bé que les vacances se t'allarguin en els sentits.

Torno a la vida anual i hi ha tantes coses per decidir... que s'aniran decidint. Tants camins... Entre d'altres, no sé si té massa sentit mantenir el blog, perquè últimament sento que tinc poques coses a dir-hi. Ben estrany...

Malgrat tot, torno amb ganes, amb ganes de prendre-m'ho amb calma, amb ganes de veure què passarà. No torno amb ànim de derrota, amb un punt d'ànim d'aventura. I de feina. Torno amb la Mrs Robinson al cap.

Que fàcil que és tornar a començar amb una base forta: companya de viatge, família, amics, em guanyo la vida, vida rica i plena,... què més podem demanar?

A partir d'ara, més que demanar més, demanaré millor.

Desintoxicant-me

Mon germà em va deixar a casa a quarts de 7. Tot just obrir la porta, vaig inspirar ben fort. Llar, dolça llar. Vaig deixar la maleta a l'entrada, una breu passejada per la cuina i pel menjador. Em vaig aturar i vaig parar l'orella. No se sent res. Quina quietud!

L'habitació feia olor d'ella, i em recordava tots els bons moments que hi hem passat.

Vaig gaudir de l'arribada a casa d'una manera com no havia fet mai, amb l'oïda, el tacte, l'olor, afinats.

Una dutxa ràpida, i el temps just per decidir que texans i una samarreta neta blanca són més que suficients per anar a sopar. Quants dies sense posar-me calça llarga!

Vaig baixar al garatge, vaig agafar la moto, i em va venir al cap tanta estona que havia passat sense parlar amb les meves companyes. Que ràpid que ens acostumem a noves circumstàncies. Gas a fons que ja fas tard.

Acte de sobirania

Fa pràcticament un any, l’onze de juny de 2009, Acte de Sobirania va enterrar l’Estatut. Aquest dijous 10 de juny, el Tribunal Constitucional es torna a reunir per decidir si emet sentència sobre els recursos a l’Estatut. En el moment precís que ho faci, el Tribunal Constitucional enterrarà el Pacte constitucional i els espanyols validaran de fet la via cap a la independència de la Nació Catalana.

El Grup Acte de Sobirania, en conseqüència, convoquem al poble català a la plaça Sant Jaume de Barcelona a les 8 del vespre el dia que surti la sentència, per proclamar, ben alt i ben clar, que la nostra resposta a la sentència és la independència, i brindar amb una copa de cava. Us hi esperem!!! Si no podeu baixar a Barcelona planteu-vos davant el vostre ajuntament.

Feu-ne tanta difusió com pugueu. Recordeu també que, dissabte a les 18’00 a la plaça Urquinaona, la PDD ha convocat la Marxa del Poble català cap al Parlament i que podeu venir amb Acte de Sobirania.

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Grup Acte de Sobirania

Projectes

Arribo gairebé a la meitat de l'any i se'm plantegen alguns reptes força interessants per enfilar la recta de l'any. Entre d'altres, la ferma voluntat de tornar a fer via llarga a Gorros, l'èpica de la boira i les campanes al capvespre... i la possibilitat de fer una estada exprés a Amèrica del Sud per col·laborar amb el projecte Fe i Alegria. Enfilo un final d'any que serà interessant.

Com dirien Els Pets, tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les...

De moment, però, 25 dies i ja serem de colònies! Ai mareta! No hi serà la Rosa i això es notarà, segur. Recordo quan vaig anar de colònies per primer cop sense la Vanessa, o sense en Marcel,... suposo que serà similar. Espero que pugui pujar algun dia i ens regali una nit de contes d'aquelles que tan ens agraden i que li queden tan bé.

Feia alguna setmana que no parlava "profundament", i avui ho he fet doblement. Sempre és un plaer trobar les persones i els moments adients per obrir el teu cor i deixar-te anar sense la por a ser condemnat (i tantes vegades que les rialles o la conyeta tenen deix de condemna...). Senzillament explicar els teus dubtes, les teves pors,... poder-los treure a passejar, contrastar-los amb els dels altres. Que n'és d'important de treballar les amistats... i tant més que m'hi hauria de dedicar. Error.

Aquest cap de setmana passat he pujat a Berga. Amb l'excusa d'una curs d'orientació ens hem cardat tot just un dia pel Berguedà d'aquells de recordar: una mica de patum, una mica de bivac, una mica d'excursioneta, una mica de bona conversa, i enllestir el cap de setmana tranquil·lament amb la parella a casa.

A aquestes hores de la nit, i escrivint aquestes coses, només em ve al cap una cançó que ja t'he anotat a vegades, però que m'acompanya tant... només ho faig per tu. Llàgrimes als ulls, només ho faig per tu.

Fallida?

Fa uns dies que anem parlant de les dificultats de l'economia catalana, i també de l'espanyola.

Avui llegeixo que la Generalitat postposa 15 dies el pagament del concert amb els hospitals catalans. Això bàsicament, perquè no té els 440 milions d'euros que li calen per pagar a la data convinguda. D'això se'n diu tensions de tresoreria. Quan passa a una empresa, ho preveus amb temps, vas a un banc, i tenen diferents productes perquè puguis aconseguir els calerons per fer front als pagaments que pertoquen. Però resulta que a la Generalitat ningú li deixa aquests 440 milions a les condicions de mercat.

Ben aviat rebrà nous ingressos (recaudació IRPF, IVA's 2n trimestre,...), però aquests són símptomes de molt mal auguri per a una empresa.

Ànims, oi?

Sempre més

El proper cap de setmana seré pel Berguedà, segurament farem cap a Patum. I si no vaig equivocat hi veuré concert de Brams, que acaben d'anunciar que després de 5 anys de plegar, tornen a fer-se seu el lema de Sempremés, i decideixen que tenen ganes de fer encara més coses. I si hi ha ganes i il·lusió, doncs sempre més.

Vaig agafant ganes escoltant el Vols de Dept, amb David Rossell, també Brams. Perseguir els somnis, pas a pas. 5 setmanes i ja hi serem, nenes!! Mare de Déu... aquest any rebentarem Les Vinyes!

Relaxa el teu cos amb mi,
pensa en l'essència de tots els millors moments.

Ignora tots els malsons,
troba la porta del camí de la il·lusió.

No fer drecera, no mirar enrere,
lluitar per viure avui.

Si vols que canvii alguna cosa,
el teu granet pot fer més gros el bloc,
necessitem herois sensibles però forts.

Si tot el porta molt lluny dels pensaments
que sempre t'han acompanyat,
dóna la volta al teu món, la vida és teva,
els somnis s'han de perseguir.

No fer drecera, no mirar enrere,
lluitar per viure avui.

Si vols que canvii alguna cosa,
el teu granet pot fer més gros el bloc,
necessitem herois sensibles però forts.

Vols, Dept.

AA PP

Ai d'aquells que creuen que sortirem del pou econòmic ràpidament. El problema no és conjuntural, és estructural. I canviar l'estructura no serà gens fàcil. Gens.

A veure qui tindrà els sants nassos d'aplicar la reforma de l'Administració Pública que des de fa tant temps és necessària i imprescindible.

...i ja ha arribat!

Des de fa temps que s'explica que el problema que té l'economia catalana (i també l'espanyola) és de productivitat. Comparativament amb altres estats, fem menys en el mateix temps i per un preu més alt.

Dit així, està clar que tens poques alternatives: o fas més, o cobres menys. Perquè sinó resulta que ets car i llavors no et compren.

Fer més vol dir invertir. Invertir en nous mètodes de treball, en maquinària, en formació,... algú pensa en invertir, invertir i invertir, a dia d'avui? Oi que no?

Arribats fins aquí, l'única alternativa per tant... és que costi menys calers. I com que els costos sobre la matèria prima no el podem controlar, està clar des de fa temps que el que toca a l'Estat Espanyola és modificar a la baixa l'escala salarial. Això vol dir que ens hem de reduir salaris.

Des de fa 10, 15 o 20 anys, que estem vivint molt bé. Tots viatgem, vacances amunt i avall, cotxes nous... i n'hem viscut segurament gràcies a la revalorització d'habitatges, gràcies a entrar a la zona euro (subvencions i competitius respecte els altres països), i ens hem acostumat a viure bé.

Fa molt de temps que se sent a dir que el problema és de la productivitat, però s'ha aconseguit fer molt poc per millorar-la. Cada cop estava més clar que el que hauríem de fer és reduir costos, és a dir, salaris. I això ho podem fer a les bones (ens posem d'acord,...) o a les males. I hem decidit a les males. Per acció o per inacció. I amb la crisi venen les baixades (acomiadaments, congelacions de salaris, eliminació de bonus,...).

Però vet-ho aquí ara amb això ja no n'hi ha prou, i el sector públic, una de les grans lloses que carrega l'estat, també li tocarà ajustar-se.

Des de fa uns anys, tinc la sensació que d'ençà un segle enrere, serem la primera generació que ens tocarà viure pitjor que els nostres pares.

El món té un límit, i no es pot créixer indefinidament. Tot té un límit en aquest món nostre. Segurament a nosaltres ens pertocaria aprendre a viure renunciant a l'acumulació, al sempre més. Però no crec pas que ens en sortim. Tocarà uns anys de cenyir-se el cinturó.

Cornut i pagar el beure

Vaig sentir-ho d'en Ferran Soriano en una de les xerrades que va fer a ESADE, i tinc ganes de veure l'informe de la Cambra. Un estat que veta la connexió aèria amb parts del seu territori. Clavat al TGV: prioritat Sevilla Madrid.

Així els va el país.

Amb piolet

Cap de setmana. Tinc sensació de reprendre velles costums. Cap de setmana i pensant en fer la bossa, que no et deixis res, llevar-te l'endemà ben d'hora.

En Jordi Rius m'ha deixat un piolet i un parell de grampons i he quedat a les 5 al mercat de Sant Antoni per anar tirant cap a Benasque: serà un cap de setmana de bateig d'alpinisme. Aprendre a progressar en pendents de neu, cordades, material,... en tinc moltes ganes.

A veure quin grupet de gent ens hi trobem, a la primera trobada d'aquest dimecres la mitjana d'edat s'enfilava fàcilment als 35 o 40. Espero que el nivell físic sigui bo. Amb l'experiència del grup d'escalada del CADE, és fàcil anar a pitjor!

De moment, demà ben d'hora ja coneixeré l'Oriol i la Carol. Tindrem 4 hores de cotxe per parlar. I tot un cap de setmana per divertir-nos. Espero aprendre molt i quedar-me amb moltes ganes de fer més muntanya.

Espero que el genoll m'ho permeti :)

Salut!

Anar en moto

Resulta que fa unes setmanes ens hem comprat una moto, a casa. Una d'aquestes de 125, que pots portar amb el carnet de cotxe, una mica gran perquè faci bulto quan vas per la ronda.

Val a dir que conduir una motocicleta és força divertit. És senzill. És com anar en bici però sense suar.

Ja se sap que diuen que hi ha dos tipus de motoristes: els que han caigut i els que cauran. No hi ha dia que l'agafi que no pensi "potser avui caus", m'imagino què passaria si al revolt rellisqués la moto i me n'anés contra el voral. Crec que és bo que hi pensi, sobretot quan la porto, perquè em posa en aguait, m'avisa, em recorda com de fràgil sóc allà sobre.

Una de les coses que més me n'he adonat és que, anant en moto, penses. Rumies. Has d'anar alerta, perquè et pots trobar a voltes tan absort en els pensaments que perds l'atenció d'allò que passa al teu voltant, i això sí que és perillós. És important estar atent al davant, però també controlant qui et ve per darrere i qui tens al costat i què sembla que volen fer. Però el cert és que rumies. Deu ser degut a la monotonia de la remor de la moto dins el casc, i el soroll dels altres cotxes, que t'invita a pensar. És curiós en tot cas. Quan vaig en cotxe no penso en res més que en els cotxes que porto al voltant, la velocitat, l'intermitent, aquell cotxe que vol fer no sé què, els de darrere... en canvi amb la moto, la ment vola.

No estic del tot convençut que això de la moto sigui "el més còmode del món", però haig de reconèixer que anar per Barcelona en moto és divertit, ràpid i desestressant.

En qualsevol cas, espero no empenedir-me'n mai d'haver-la comprat.

Jo no sóc molt del futbol, però...

Benvolgut consocis, arrendataris de carnet i afició blau grana,

Portem 1 any i mig gaudint d’un espectacle que mai s’havia vist sobre un camp de futbol, hem viscut en la opulència i l’excés... aquest equip que tot sol ha aconseguit donar-nos els millors mesos de la nostra vida i fer-nos sentir orgullosos dels colors que portem al cor cada un de nosaltres...

L’equip està cansat i en ocasions sembla col-lapsat, però ni molt menys abatut o derrotat !!! Aquest equip ha de dir encara l’última paraula, no ho dubteu !!!

Però ara ens toca a nosaltres, ara ens toca a l’afició més freda, cívica i a vegades acomodada, agrair-los tot aquest temps viscut creant un infern al Camp nou el pròxim dimecres 28/04/2010 contra l’Inter. Els que vagin al camp hauran d’estar 3 hores abans al camp , vestits amb els nostres colors i creant un ambient intimidador per l’adversari. Els que no puguin assistir-hi hauran d’engalanar balcons, finestres... Barcelona i tot Catalunya s’ha de vestir de Blaugrana !!!

Perquè els hi devem... perquè el club, l’equip, el cos tècnic, en Pep... ara ens necessiten a nosaltres !!!!

El pròxim dimecres Barcelona ha de ser un INFERN....

No ho dubteu... PASSAREM !!!! PASSAREM !!!! Amb el suport de tots !!! PASSAREM !!!!

ENS VEIEM A MADRID !!!!

Jordi Ollé

Puntí i punt. Res més a dir.

La prima línia que separa la genialitat de l'excentricitat. Capaç del millor i del pitjor.

Els nostres referents

Una cultura, una societat, no és ningú sense referents: persones que ens indiquen quina és la manera com les coses s'han de fer.

Per part meva, saps que la preocupació sobre la gestió d'allò que és de tots, de la política, és molt alta. Aquests dies em sento trist perquè em manca coneixement sobre els nostres referents: persones que han defensat o defensen models de país, de gestió, eficaços i eficients, amb actitud, models amb valors.

No fa massa, revisava el breu discurs d'en Pau Casals davant les Nacions Unides, i vaig pensar que ell, un més, també segur seria un gran referent de qui aprendre'n moltes coses. Treballem companys, treballem.

Panikkar _ Bassas

Aquesta setmana, a la sessió de Temps de Silenci a ESADE, hem tractat la Quaresma a partir d'un capítol del llibre "El Matí amb Raimon Panikkar", que transcriu d'alguna manera les converses pausades que l'Antoni Bassas i el professor Raimon Panikkar tenien mensualment fa uns anys enrere. La Quaresma com a entrenament per a valorar allò que és essencial a la nostra vida i no superflu, com a moment de solidaritat,... Quan s'està fart, cap delicatessen és prou bona.

Afortunadament, encara he trobat penjat al web de Catalunya Ràdio algunes de les converses entre l'Antoni Bassas i el professor Raimon Panikkar. Són un plaer escoltar-les. En aquest link encara en podeu trobar algunes

Tots som rics

El Producte Interior Brut de Catalunya, allò que entre tots, tots i tots construïm, fem en un any en aquest país, és el mateix que el que fan i construeixen els suecs.

Català a internet

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a
Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber
> > la importància de tenir el navegador configurat en català,
> > durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el
> > passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de
> > Catalunya.
> >
> > Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una
> > iniciativa per oferir els seus productes més populars en les
> > 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi
> > però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google
> > per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma
> > configurat al navegador.
> >
> > Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet,
> > una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar
> > que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte,
> > es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a
> > llengua predeterminada del navegador!
> >
> > Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua
> > predeterminada del navegador cal fer:
> > l
> > - si feu servir l'Internet Explorer:
> >
> > eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català
> > Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó
> > corresponent.
> >
> > - si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
> > edita > preferències > continguts > llengües > afegir >
> > català
> >
> > -si teniu la versió 2.X del Firefox:
> > eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
> > també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.
> >
> > -Si teniu el nou Chrome de Google:
> >
> > "Personalitza i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la
> > configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix
> >
> > (seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu
> > més d'un idioma configurat)
> >
> > Ep, ho fas córrer, oi !!!.

Motius

A ESADE a mi em deien que "motivao se viene de casa", que això que a la feina t'han de motivar, no és cert i no és just. I en part tenien raó. Les motivacions, allò que et mou per fer la teva feina, ha de néixer de dins mateix, sinó ets un autèntic mercenari. Potser per determinats preus, tots potser faríem de mercenaris...

En tot cas, hi ha gent que un cop feta l'anàlisi d'allò que et mou, n'assumeix les conseqüències i hi dedica la seva vida.

A la feina però, sí que t'han d'ajudar a tenir l'entorn adequat per tal de desenvolupar les teves tasques i responsabilitats. És per això que has de tenir un sou just, un temps de descans just, però també seria molt recomanable un entorn de treball sa, una dinàmica de treball interessant,... I és això que en Pep Guargiola intenta fer de tant en tant amb els seus jugadors passant-los vídeos.

L'última setmana es veu que els va passar aquest. Un exemple clar de motivació. Un exemple clar de motius, de moviment, d'allò que et duu a l'acció.

Els cansats fan la feina

Estic cansat

Dels embussos, de la gent que riu i res no ha fet gràcia, de fingir, per hipòcrita.

D'esma, de no cansar-me.

De pensar que no som prou autocrítics, de malpensar, de malfiar. De no fer, d'especular.

De no fer bestieses.

Tot és renéixer, tancar etapes. Entre d'altres, recuperar-me del genoll. I recomençar projectes de cap de setmana d'acabar rebentat.

Que no ens cremin la il·lusió. Mai. Per la lluita eterna de mostrar sempre l'infant que portem dins...

Avui que som divendres...

... podria haver posat la dels Pets (pensant que ja som disssabte), però seré molt més optimista, i començaré a pensar que potser a l'estiu, tornarem a tenir pessigolles!!

Si mai em caso...

...recordeu-me que en faci una com aquesta!!

D'alta

Doncs sí, ja no estic de baixa, ara estic d'alta.

Ha estat un període interessant. Acostumo a no parar quiet, i et pots haver imaginat que passar-me unes setmanes tancat a casa sense poder fer pràcticament res, i portant des del 12 de desembre sense ni un sol cop poder arrencar a córrer per fer alguna cosa,... això és com molt dur, per a mi! No?

La setmana vinent ja en farà 2 mesos, d'ençà del dia que em vaig fúmer enlaire el genoll, i si hi ha una cosa que tinc clara és que sóc un animal adaptatiu. 100% adaptatiu. M'he estat a casa tranquil·lament, no estic tornant-me boig per poder fer esport (m'encantaria poder sortir a fer una excursioneta de les xules, o anar a jugar a bàsquet aquest dissabte, però no m'hi faig pas mala sang, de veres!).

Ha estat absolutament una cura de repòs. Malhauradament la meva esquena segueix sense haver-ho notat, porto una setmana a la feina i ja tinc altra vegada torticoli.

La sortida als Alps a finals de febrer amb en Jordi, no podrà ser aquest any, perquè no arribo ni de bon tros en bones condicions físiques.

Aquesta parada tinc la sensació que m'ha donat certa perspectiva. Esperem que pugui retenir aquesta calma d'esperit i serenor de criteri per molt de temps.

Suïcidi digital

Hi ha uns paios que s'han inventat un web on pots suïcidar-te digitalment: t'eliminen la identitat a les xarxes socials. La notícia a Vilaweb ho explica molt millor que jo. Em guardaré el link, potser algun dia decideixo fer el pas i caure al buit de l'edifici digital, per retrobar-me.

A la ville de...

fractura osteocondral del platell tibial extern del genoll esquerre.