divendres, de desembre 22, 2006

Amb ulls d'àngel, amb ulls d'infant

"Nadal és una festa de “renovació”. Re-novació: la novetat que retorna. I així, d’alguna manera, cada any tot pot tornar a començar, tot es renova, es dóna una nova oportunitat de viure diferentment el mateix viatge. Una nova oportunitat de posar-se en sintonia, en harmonia amb tot: amb un mateix, amb els altres, amb la societat, amb la natura, amb l’univers sencer. I des d’aquesta sintonia és d’on es pot captar el ressò de la dimensió subtil, amagada i misteriosa de la realitat.

La imatge del petit infant acabat de néixer, amb una vida tot just encetada, ressona dins de cadascú. Aquest nadó, d’alguna manera, és un símbol de la llum, de la puresa, de la innocència que pot alliberar de la manera espontània de ser (egocèntrica, interessada), de la càrrega que s’ha anat acumulant (disgustos, frustracions, ressentiments, ironies, opacitats, ambigüitats, menyspreus, escepticismes, passotismes, suficiències…).

Nadal és la proclamació d’una gran notícia: es pot canviar la vida, es pot ser diferent, no s’està irremissiblement condemnat pel passat o per l’entorn, es pot veure i viure el món d’una altra manera, amb ulls de pastor, amb ulls d’àngel, amb ulls de llum, amb ulls d’infant." SAR ESADE

Amb tota la calma del món, poder aturar-te a migdia i llegir i escoltar això em reconforta. No sento el missatge estríctament religiós, sinó l'humanista.

Em sento afortunat de poder compartir el camí de cada dia amb tots i cadascun de vosaltres, tan és si ens veiem més sovint o més de tant en tant. Desitjo poder-ne seguir gaudint un any més. Tinguem un record d'il·lusió i esperança pels que ja no hi són però encara són, en nosaltres. Tinguem ulls d'infant. Una abraçada, un petó i molta pau.

1 comentari:

Anònim ha dit...

… “Em sento afortunat de poder compartir el camí de cada dia amb tots i cadascun de vosaltres, tan és si ens veiem més sovint o més de tant en tant. Desitjo poder-ne seguir gaudint un any més. Tinguem un record d'il·lusió i esperança pels que ja no hi són però encara són, en nosaltres. Tinguem ulls d'infant. Una abraçada, un petó i molta pau.”

Jau.... una abraçada, un petó i molta pau... i ...

... no deixis d’escriure...

M