dimarts, de juny 19, 2012

Consells de mestre

A la carrera teníem una assignatura que era simulació d'empreses. Era com jugar als SIM, però amb empreses. En un món inter-relacionat i on hi havia unes variables de decisió molt clares, te la jugaves a l'hora de prendre les decisions en funció de l'anàlisi de les dades que et donaven i en funció també del que feien els altres equips (la competècia, vaja,...).

Recordo que hi va haver un dia que teníem una fàbrica que produïa un producte que feia dos períodes que baixava vendes i acumulava pèrdues. Podíem:

  1. invertir molt en I+D per refer el producte i adaptar-lo a les necessitats del mercat (això volia dir invertir menys en altres productes que ja sabíem que ens estaven anant bé i on no ens podíem adormir), sabent que la inversió podia resultar en no res, com sovint passa amb la recerca.
  2. invertir una mica en I+D, a veure si sonava la campana, i aguantar un exercici més malgrat ja teníem pèrdues
  3. tancar la fàbrica i reinvertir els recursos en un nou producte, en d'altres que ens anaven bé i que tenien mercat,...
Vam triar la segona opció. Passat un exercici, els resultats van ser més negatius, i començaven a amenaçar el negoci global (els productes que anaven bé). El professor va venir i ens va dir: hi ha vegades que quan una cosa fa temps que va malament, no s'hi valen les mitges tintes.O hi creus i hi inverteixes de cap o te'n retires i passes a una cosa millor.

Aquesta reflexió em ve tot sovint al cap, últimament encara més. Fa temps que se saben que les mesures són unes, i no hi ha gaire més on triar: reduir despeses i incentivar el creixement amb mesures diferents (que no augmentin la despesa, o que tinguin un retorn positiu). I això requereix pensar-s'ho dues vegades.

España té uns governants que em recorden a mi durant la carrera, posem-n'hi una mica a veure si funciona, i no es prenen les decisions valentes que calen. I cada cop són més necessàries i cada cop afectaran a més gent: més ingressos i menys despesa (jubilacions, prestacions atur, massa salarial).

I així i tot hi ha marge per fer les coses diferents, millor. Un exemple són les campanyes de Turisme de Catalunya que s'estan fent aquest any. Ja veurem quin resultat aconsegueixen, però tenen relativament un baix cost i un impacte interessant: els tours als bloggers turístics i als instagramers més influents, els serigrafiats a les portes del darrere dels camions que van per Europa,... com també ho podrien ser mesures de l'estil fer pagar  per visita o prova mèdica on el malalt no es presenta, o dispensar els medicaments necessaris per al tractament concret,... Mesures que no impliquen grans despeses, però impliquen ingeni, il·lusió, ganes de posar-s'hi i sumar. Ara en diuen innovació.