Desitjaria veure les coses clarament.
No puc evitar mirar les coses amb tota la seva complexitat, amb els pros i els contres, amb els uns i els altres. Per què costa tant posicionar-se? Per què no pots tenir la certesa que has escollit i que has escollit bé, amb els teus motius, malgrat allò que puguin dir els altres!?
Entristeix comprovar que, quan decideixes, no convences mai a tothom. Que sempre hi haurà algú que pensarà que t'has equivocat, que ets mal professional, que no en saps,... o pitjor, que tens mala fe, que ets mala persona.
És realment important allò que pensen els altres de tu? Que potser no tens clar per què vals?
Arriba l'hora de sortir a defensar allò que és teu. Propositivament, però amb les idees i les paraules clares. No s'hi val un "d'acord" a la primera negativa. Cal ser propositiu i cal ser exigent. Ho sóc amb mi mateix. Doncs ha arribat l'hora de ser-ho també amb els altres.
