Acte de sobirania

Fa pràcticament un any, l’onze de juny de 2009, Acte de Sobirania va enterrar l’Estatut. Aquest dijous 10 de juny, el Tribunal Constitucional es torna a reunir per decidir si emet sentència sobre els recursos a l’Estatut. En el moment precís que ho faci, el Tribunal Constitucional enterrarà el Pacte constitucional i els espanyols validaran de fet la via cap a la independència de la Nació Catalana.

El Grup Acte de Sobirania, en conseqüència, convoquem al poble català a la plaça Sant Jaume de Barcelona a les 8 del vespre el dia que surti la sentència, per proclamar, ben alt i ben clar, que la nostra resposta a la sentència és la independència, i brindar amb una copa de cava. Us hi esperem!!! Si no podeu baixar a Barcelona planteu-vos davant el vostre ajuntament.

Feu-ne tanta difusió com pugueu. Recordeu també que, dissabte a les 18’00 a la plaça Urquinaona, la PDD ha convocat la Marxa del Poble català cap al Parlament i que podeu venir amb Acte de Sobirania.

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Grup Acte de Sobirania

Projectes

Arribo gairebé a la meitat de l'any i se'm plantegen alguns reptes força interessants per enfilar la recta de l'any. Entre d'altres, la ferma voluntat de tornar a fer via llarga a Gorros, l'èpica de la boira i les campanes al capvespre... i la possibilitat de fer una estada exprés a Amèrica del Sud per col·laborar amb el projecte Fe i Alegria. Enfilo un final d'any que serà interessant.

Com dirien Els Pets, tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les...

De moment, però, 25 dies i ja serem de colònies! Ai mareta! No hi serà la Rosa i això es notarà, segur. Recordo quan vaig anar de colònies per primer cop sense la Vanessa, o sense en Marcel,... suposo que serà similar. Espero que pugui pujar algun dia i ens regali una nit de contes d'aquelles que tan ens agraden i que li queden tan bé.

Feia alguna setmana que no parlava "profundament", i avui ho he fet doblement. Sempre és un plaer trobar les persones i els moments adients per obrir el teu cor i deixar-te anar sense la por a ser condemnat (i tantes vegades que les rialles o la conyeta tenen deix de condemna...). Senzillament explicar els teus dubtes, les teves pors,... poder-los treure a passejar, contrastar-los amb els dels altres. Que n'és d'important de treballar les amistats... i tant més que m'hi hauria de dedicar. Error.

Aquest cap de setmana passat he pujat a Berga. Amb l'excusa d'una curs d'orientació ens hem cardat tot just un dia pel Berguedà d'aquells de recordar: una mica de patum, una mica de bivac, una mica d'excursioneta, una mica de bona conversa, i enllestir el cap de setmana tranquil·lament amb la parella a casa.

A aquestes hores de la nit, i escrivint aquestes coses, només em ve al cap una cançó que ja t'he anotat a vegades, però que m'acompanya tant... només ho faig per tu. Llàgrimes als ulls, només ho faig per tu.

Fallida?

Fa uns dies que anem parlant de les dificultats de l'economia catalana, i també de l'espanyola.

Avui llegeixo que la Generalitat postposa 15 dies el pagament del concert amb els hospitals catalans. Això bàsicament, perquè no té els 440 milions d'euros que li calen per pagar a la data convinguda. D'això se'n diu tensions de tresoreria. Quan passa a una empresa, ho preveus amb temps, vas a un banc, i tenen diferents productes perquè puguis aconseguir els calerons per fer front als pagaments que pertoquen. Però resulta que a la Generalitat ningú li deixa aquests 440 milions a les condicions de mercat.

Ben aviat rebrà nous ingressos (recaudació IRPF, IVA's 2n trimestre,...), però aquests són símptomes de molt mal auguri per a una empresa.

Ànims, oi?