No entenc per què som tan complicats... per què a vegades ens costa tan d'entendre'ns. Com pot ser que hi hagi persones que siguin tan clares, tan transparents, tan afables, tan agraïdes, i en canvi i d'altres que són poc amables, gens franques,... potser no som absoluts, potser som puzzles, parts de mi i de tu. Potser sóc gens franc i també clar i transparent, depèn potser de tu, o de tu en mi. I és així com sóc.
El valor és l'actitud feta hàbit.
Som-hi doncs.
2 comentaris:
Els humans tenim la tendència a fer les coses masses complicades. A viure la vida de manera difícil, i és esgotador sobreviure així. Crec que tot hauria de ser fer més fàcil, no Jau?
Cansen les dificultats, les contrarietats i els problemes..per això agraeixes TANT quan els amics et fan més suportables alguns moments, oblidant les complicacions i fent que somriguis fàcilment....es com planejar sobre una onada....
Gràcies per l'ajuda assistencial.
doncs mira, em sento molt a prop de persones que tenen tendència a fer les coses fàcils. I m'agrada, perquè m'adono que les persones que fan les coses més fàcils, que no ho compliquen tot, són felices, estan conformes amb allò que tenen, estan en pau amb si mateixes i amb els altres, vaja.
Gaudir la vida amb persones que fan les coses fàcils és molt estimulant. I depèn de nosaltres :)
Publica un comentari a l'entrada