ARA!

Hi ha un món que ve...ara!

Crec que deu ser denunciable...

Era a casa i no me n'he adonat perquè tenia el telèfon al rebedor; resulta que he rebut un missatge. Després de sopar hi he parat atenció i me l'he llegit. Deia "VF Info: El 1 de diciembre 2010 entra en vigor la nueva cláusula 11 de las condiciones generales del contrato. Para informarte y oposición consulta www.vodafone.es".

Així que què he fet jo? He anat a vodafone.es i endevineu què: no he trobat enlloc res que parlés de cap clàusula 11 ni coses d'aquestes. Així que he decidit trucar a atenció al client.

Evidentment, no parlen el meu idioma. Cap problema que per això tenim estudis.

Em comuniquen que efectivament canviarà una clàusula, i que puc trobar la informació del contracte (el nou contracte, i busca't tu les diferències) a canalvodafone.es/legalyregulatorio/condicionesdecontratación i que llavors mirés del de mòbils particulars. Innocent de mi, he entrat l'adreça al navegador. I endevineu què: no existeix l'adreça. Així que he busca't a Sant Google "legal i regulatori" i tota la pesca. I m'ha trobat una pàgina de Vodafone. Hi he entrat. He trobat tots els contractes allà. He obert el que estarà vigent a 1 de desembre de 2010. He buscat la clàusula 11, i sembla la típica clàusula de l'estil "tractarem les teves dades per fer-te ofertes i tal i tal...".

Només m'ha fet sospitar una cosa: es reservaven el dret a tractar les meves dades inclús quan ja no fos client, compartir-les amb empreses del grup i amb terceres empreses,... i hi havia un moment que deia que si volies revocar la clàusula havies d'aplicar les condicions de la clàusula 9. O sigui, truca'ns o diga'ns alguna cosa. Total, que he trucat els he comentat el que volia fer i m'han dit que d'acord, que m'aplicaven la clàusula Robinson de confidencialitat de dades.

CONCLUSIÓ: els putes m'envien un missatge dient-me que si no dic res, és que estic d'acord amb el canvi d'una part del meu contracte (cosa que diria que és il·legal), i resulta que no et donen cap facilitat per tal de saber de què carai t'estan tractant. I a sobre, perd tu el temps per saber en què estan modificant el contracte.

Tinc ganes boges d'envia'ls un burofax dient-los que a partir del dia 1 de desembre de 2010 entra en vigor una clàusula nova al contracte que vam signar, que si no diuen res al contrari és que l'accepten, que si volen més informació truquin al telèfon de me mare que els informarà de com contactar-me. Evidentment, la clàusula dirà que a partir de l'1 de desembre de 2010 els consum de la meva línia es veurà bonificat de per vida en un 99% i que la factura mai podrà superar els 2 euros de quantitat màxima. No et fot!

Cony d'empreses de serveis dels collons!

Un lloc on viure

Jo que estic en procés de "cerca i captura", però d'habitatge, per no seguir depenent de mons pares, m'ha sorprès trobar la següent notícia:

La vivienda regresa a 2005

Bé, de fet no em sorprèn, de fet em fa gràcia i em reafirma en quelcom que ja intuïa i que ningú no explica: sí, els preus dels pisos han baixat, sobretot d'alguns pisos que eren autèntics caus de rates a preus desorbitats, però realment, han baixat TANT.

Una cosa ben feta, té el seu preu. I no hi ha duros a quatre peles. Totalment d'acord. Però és que estem parlant del contrari. Estàvem comprant duros a vint o trenta peles, i ara ens han dit que han baixat, i ho veiem, i ens ho creiem, però... han baixat tan com haurien d'haver baixat o tant com seria allò raonable? Des del meu punt de vista, no. Potser encara duros a deu peles, en alguns casos.

Conec moltes, moltes empreses que han hagut d'ajustar molt els seus pressupostos perquè les vendes els anaven caient dia rere dia, mes rere mes, fins al punt de decidir congelar sous, o fúmer gent al carrer. I en general, quan parles amb aquestes empreses, molts diuen que sí, que aquest país a tornat a nivells de principis del 2000, si més no les seves vendes. Això vol dir que teníem una estructura de costos de l'any 2009, però vendes com si fossin de l'any 2002. I això és insostenible.

Però resulta que no per a tothom, o això em sembla a mi. Quan moltes empreses estan fent ajustos perquè el mercat se'ls ha fet tan petit com fa 10 anys quan entràvem a l'era de creixement sostingut dels 2000, resulta que determinats sectors es poden permetre aguantar preus. I ara surt una notícia que els preus estan a nivells de 2005 i se suposa que tots ens n'hem d'alegrar perquè "veus com han baixat (i molt) els preus dels pisos?!?!". Doncs a mi no m'hi trobaran.

Els preus que es demanen per un habitatge segueixen sent per sobre d'allò raonable en molts dels casos, i t'obliguen a buscar solucions creatives.

I per més SIMO o Meeting Point que es munti d'aquí poquetes setmanes, a mi no m'agafen ganes de compra'ls habitatge perquè de cop i volta tot indica que "ja ha baixat molt...".

Sí, ha baixat molt, però no suficient. Seguirem buscant un bon lloc on viure.

Rebolcada a Bellpuig

Jo no n'havia sentit a parlar mai, de les Eternal Runings, però en Josep em va convèncer un dilluns qualsevol al crit de "a que no ets invencible?!". I pim-pam, ho vam tenir fet en 10 minuts, això d'inscriure'ns. D'això que segueix, ja en deu fer ben bé dues setmanes...

Abans

Després

No som dels que vam acabar més perjudicats, però la veritat és que la cursa tampoc és suïcida. Molt ambientassu, moltes ganes de passar-s'ho bé, molta penya disfressada i una manera encantadora de passar un diumenge. Tampoc vas a córrer massa, bàsicament perquè inclús durant el recorregut hi ha força llocs on estàs obligat a parar-te i fer cua per passar obstacles.

Aquest diumenge, Moià, que també s'hi apunten els Lluïsos, i en David, i la Maria i en Roger... buf... podem riure molt aquest diumenge!! Sobretot pel meu pèssim estat físic!!

Ja t'ho explicaré, ja...

Dalt del Mont

Ara ja fa un temps, vam decidir marxar un cap de setmana, escapar-nos, a veure Besalú i quedar-nos a dormir allà dalt. Ella no sabia massa on anàvem... no vaig arribar a tapar-li els ulls, però té el seu què això d’agafar, tirar carretera i no saber on et porten. Així que va passar el viatge intrigada.

La visita a Besalú, sensacional. És una població ben cuidada, amb un centre històric preciós. És molt recomanable anar al centre d’informació turística i apuntar-se a les visites guiades que fan. Molt gran les guies.

Però Besalú no va ser el millor. El millor del cap de setmana, va ser això...

El santuari de la Mare de Déu del Mont són d’aquells llocs que val la pena anar-hi alguna vegada a la vida, preferiblement en dies d’aquells que la gent no surt massa de casa. S’hi respira pau.

Ja hi havia anat fa uns anys enrere amb amics quan vam decidir pujar el Bassegoda, i la idea amb la Victòria també era dormir allà i fer l’endemà el Bassegoda. Però el Santuari era molt temptador com per abandonar-lo ben dematí a cuita-corrents.

Les vistes des del santuari són sensacionals. És un gran lloc per passar-hi aquell cap de setmana que tens ganes de marxar però no saps què fer i tens un llibre ben bo que fa temps que vols llegir i a fora fa fred i tens ganes de seure a la vora del foc. Molt recomanable.

De fet, estic pensant que potser farem la ruta dels santuaris: La Mola, Montgrony i la Mare de Déu del Mont. Tres santuaris ben bonics i que dits així, fan rodolí. Quina calma que m’envaeix quan s’apropa el cap de setmana.