Fora crosta!

La crosta (entrevista i notícia relacionada) ja se n'ha anat i ara ja tenim la ràdio que tots volíem, i ara ja tothom l'escolta (resultats i notícia),... no?

He tornat a posar el vídeo del comiat d'en Bassas i he recordat la manera que tenia d'explicar les coses, el llenguatge, les pauses, l'entonació... una bèstia de la comunicació i un gran periodista. Quin plaer escoltar aquell programa, les converses amb en Panikar, els seus editorials, l'APM, el Manolo, els viatges a l'exterior,... Quin gran programa va ser capaç d'aixecar després de la sortida d'en Cuní!

Veça

Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia sativa), enfiladissa, pubescent, de fulles paripinnades amb els folíols cuneïformes i mucronats, flors purpúries i fruits lleguminosos grossos. 

"Tu eso no me lo dise en la calle...!!!"

Himnes pencaires

No fa massa, a la feina vam organitzar una patum (petiteta però que la vam lluitar molt i que ens va costar Déu i ajut) d'aquelles que et fan recordar per què ets treballant on ets, per què té sentit allò que fas cada dia. Hores i dies treballant i a voltes perds el nord, perds la visió d'allò que fas possible i que dóna sentit a l'esforç.

En acabar, alguns ens van felicitar per la iniciativa però la millor sensació va ser la consciència de la feina ben feta, d'haver fet d'alguna manera una mica de justícia i d'història. I en acabar el dia, a la meva companya, no vaig poder més que enviar-li això:

Ara mateix 
enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!, 
que tot està per fer
i tot és possible.”


Miquel Martí i Pol

Font: http://totespossible.com

També per tu

Ahir era per casa mons pares i vaig anar a la meva habitació: com que encara no me n'he desinstal·lat del tot perquè la meva mudança va ser provisional, hi tinc molt de merder. Vaig obrir el primer calaix de l'escriptori. Hi tenia ben endreçades per anys les agendes des de l'any 94. Quina manera de retrocedir en el temps! Temps d'institut! Veure les notes, veure les reunions,veure els deures, veure les preocupacions,... tota una altra època. Vaig prendre conciència del temps que ha passat, de com hem crescut tots plegats en relativament poc temps. Les fotos fan gràcia perquè veus com has canviat físicament, però en l'agenda vaig ser capaç de veure'm les inquietuds, els neguits, les ganes de viure,...

En una de les agendes més antigues hi vaig redescobrir una perla:

També per tu que els anys et passen 
sense malmetre’t gens les mans, 
per tu que mires sempre enrere 
perquè et fa por mirar endavant. 

També per tu que sempre trobes 
que el guany és poc i el risc és dur, 
tu per qui mai no val la pena 
d’alçar la veu contra ningú. 

També per tu que ara m’escoltes 
i et sembla estrany això que et dic, 
per tu que dius que les paraules 
tenen un deix de llibre antic. 

També per tu que et fas enrere 
si el joc et sembla poc segur, 
també per tu que tot ho esperes 
de l’altra gent, també per tu. 

També per tu que no t’adones 
d’aquells que passen pel carrer, 
que has après a no fixar-te 
en tot allò que no et convé. 

També per tu que tens la norma 
de moure’t sempre al grat del vent, 
tu que quan parles dels qui lluiten 
en dius sovint la pobra gent. 

També per tu que converteixes 
l’orgull subtil en pietat, 
tu que no entens que encara hi hagi 
gent que demana llibertat. 

També per tu, si ara voldries 
no haver dit mai que no a ningú. 
També per tu, si quan m’escoltes 
et sent molt sol, també per tu. 

Miquel Martí i Pol

Casa!

És molt gran tornar a ser a casa, dir hola ni que sigui per email als teus amics i veure que segueixen sent-hi, que te'ls estimes i que et sents estimat, i que uns aquí, els altres allà i els altres una mica més ellà hi són. 

Cada cop tinc més clar que haig de començar a renunciar a coses. Fa temps que ho dic però aquest cop sembla és condició sine qua non podem seguir endavant. Aquesta recta final de curs, mig abril, maig i juny (si Déu vol), se'm farà molt dura: tancar el projecte d'Alumni Solidari, la feina augmentarà de volum amb les dues baixes maternals a punt de caure, remuntar el Club, les colònies, la cerca d'habitatge,... tot plegat, ja es veu que no es pot fer tot. 

A principi d'any em van dir que aquest 2009 no estaria molt enfocat a les amistats, que aniria més a la meva, que seria més individual d'allò que ja de per si els aquari som (una miiiiiiiiica sí, vaaa....). Però sóc un animal social, i amb la meva gent és com millor m'ho passo.

Tancat...

...per vacances. Fins ben aviat!