A vegades massa ràpid, a vegades massa lent. Sembla que en fa tant, d'ençà que tot va començar. La decisió, la indecisió, el deixar-se anar, la intuïció, confirmar-ho, que tot vagi bé,... De tot plegat anys, i alhora tot tan recent.
Tot just si fa 6 anys que som un. 6, que un cop dits semblen pocs, per tot allò que hem viscut, o per les dinàmiques que tenim del dia a dia. Sembla poc, però alhora tant ple i amb la sensació que fa tant de temps que estem plegats i que això és i serà, perquè té sentit. Íntimament sabent que és aquí i amb tu on vull ser. Sabent també que trobes a faltar altres coses. També trobo a faltar els diumenges vespre a casa mons pares, mon germà i jo fent foc a terra quan se n'anava el sol i es feia fosc, i sopàvem d'amagat torrades amb pa amb oli i pernil dolç i sal. Les etapes a la vida es van tancant. Allò útil és pensar què vols que ompli la propera (o l'actual). I hi ha contingut, activitats, temàtiques..., i hi ha moments que sense pensar-ho i aporten sentit.
Són ara temps de reinventar-se sense perdre l'essència. Hi haurà tensió, hi haurà renúncies, hi haurà esforç... hi haurà recompensa, i serà la més gran de totes: l'amor d'aquells qui t'estimes. Família i amics. En ells m'hi vull trobar.
Temps de pensar-se, i no deixar-se endur per la dinàmica del dia a dia.
