dimarts, de juny 08, 2010

Projectes

Arribo gairebé a la meitat de l'any i se'm plantegen alguns reptes força interessants per enfilar la recta de l'any. Entre d'altres, la ferma voluntat de tornar a fer via llarga a Gorros, l'èpica de la boira i les campanes al capvespre... i la possibilitat de fer una estada exprés a Amèrica del Sud per col·laborar amb el projecte Fe i Alegria. Enfilo un final d'any que serà interessant.

Com dirien Els Pets, tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les...

De moment, però, 25 dies i ja serem de colònies! Ai mareta! No hi serà la Rosa i això es notarà, segur. Recordo quan vaig anar de colònies per primer cop sense la Vanessa, o sense en Marcel,... suposo que serà similar. Espero que pugui pujar algun dia i ens regali una nit de contes d'aquelles que tan ens agraden i que li queden tan bé.

Feia alguna setmana que no parlava "profundament", i avui ho he fet doblement. Sempre és un plaer trobar les persones i els moments adients per obrir el teu cor i deixar-te anar sense la por a ser condemnat (i tantes vegades que les rialles o la conyeta tenen deix de condemna...). Senzillament explicar els teus dubtes, les teves pors,... poder-los treure a passejar, contrastar-los amb els dels altres. Que n'és d'important de treballar les amistats... i tant més que m'hi hauria de dedicar. Error.

Aquest cap de setmana passat he pujat a Berga. Amb l'excusa d'una curs d'orientació ens hem cardat tot just un dia pel Berguedà d'aquells de recordar: una mica de patum, una mica de bivac, una mica d'excursioneta, una mica de bona conversa, i enllestir el cap de setmana tranquil·lament amb la parella a casa.

A aquestes hores de la nit, i escrivint aquestes coses, només em ve al cap una cançó que ja t'he anotat a vegades, però que m'acompanya tant... només ho faig per tu. Llàgrimes als ulls, només ho faig per tu.


1 comentari:

Josep Manel ha dit...

Obrir el cor... a la vida trobes persones amb qui la connexió es dóna, són poques però hi són, pots no veure-les en temps però l'enllaç persisteix... t'obres i et sents acollit... per mi, tu ets una d'elles...

Alhora, trobo que si un canvia, si un fa el pas d'obrir-se, troba aquestes persones, potser noves, potser conegudes i que realment no coneixia...

En tot cas, en un dels teus projectes per aquest any, m'agradaria formar-ne part... no cal que et digui quin... tant sols cal que busquem el quan...