27 i a part

Les nenes
Vam quedar per sopar a un mexicà i com sempre van arribar tard. Un sempre ha de ser caballerós i no fer esperar les nenes, sobretot a aquestes que si se'ls gira em fumen de bufetades fins la foto del DNI. Van decidir fer-me seure a la cantonada per tenir-me acorralat, i les primeres preguntes van ser de tortura. El típic "confies". Ho he passat molt malament de colònies per aquestes preguntes. I sempre he estat innocent. I sempre ho he hagut de demostrar i de patir per mantenir el meu honor. I els vaig aclarir els dubtes i les meves afiliacions. Aquest any tornem a les andades!

Les senyoretes
Sortint del mexicà vaig fer cap al Pacha. Dimecres i festa Erasmus! Buff... molta guiri amb pinta de 20 anyets acabats de fer. Com que al final m'hi vaig trobar sol em vaig haver de muntar la festa per la meva banda, i un dia d'aquests ja em cobraré l'aposta. Me'n deuen una, de llepada! Com que em vaig plantar a Pacha una mica abans de l'hora que havia quedat, em vaig quedar dins el cotxe esperant. Vaig passar-me uns 20 minutets observant com les senyoretes que fumen i són professionals del carrer gestionen el seu negoci, i vaig entendre algunes coses. Primer, per què hi ha tants homes que van de putes i no se senten molt malament. Resposta: perquè la majoria hi van perquè els la xupin una estona (cosa de menys de 5 minuts) i cap a casa. Suposo que per ells deu ser com passar un moment a distreure's abans d'anar cap a casa. No és fotre un clau, cara a cara (o no) amb l'altra dona, mirar-la, tocar-se, despullar-se (o no). És qüestió de molt poqueta estona, de pràcticament ni mirar-se ni tocar-se... així que, tampoc n'hi ha per tant, no? És només per desestressar-se... Cotxes d'empresa, monovolums familiars, esportius de gama alta,... de tot. En els 20 minutets que hi vaig ser, les quatre noies van atendre si fa no fa uns 8 o 10 clients. No m'imaginava que hi hauria tan moviment un dimecres qualsevol a quarts d'una de la matinada.

Les nenazas
Aquest cap de setmana passat he rememorat vells temps amb alguns amics. Mantenint la flama i fent-la créixer. Els lligams et mantenen unit més enllà de l'espai i el temps. Com amb tots vosaltres.

Benvinguts els 27. Ja caminem els camí dels 28.

Un dilluns qualsevol

http://www.youtube.com/watch?v=erJc4dzZ3IA

A mi no m'agrada el carnestoltes!

I tot i així, no sé què carai vaig acabar fent jo amb en Roger Bassa i en Jordi Lluís a Düsseldorf i Köln celebrant el carnestoltes entre alemanys beguts cantant cançons alemanyes cutres.

Vam arribar-hi divendres vespre, temps just per anar a casa, deixar les coses i baixar al centre de Düsseldorf per fer una mica de festeta en un local amb música d'aquesta internacional i llatina (diguem-ne...). Malgrat arribar-hi passades les dotze, encara hi havia força festa i hi havia prou espai per fer-te la teva festeta sense haver d'anar-te apartant de la cara els pèls de l'aixella del cepat del teu costat.

Dissabte ens vam llevar a una hora indeterminada que gairebé ja feia tarda. Vam fer un dinar-sopar (per nosaltres dinar però per l'horari alemany sopar...) amb una sobretaula espectacular de gairebé 2 hores xerrant sobre el món de la parella. Per mi, de les millors coses del cap de setmana. Un viatge pot tenir sentit només per un moment com aquest. Després de dinar, via cap a Köln i en veure el Cristo de gent disfressada (tothom sense excepció!) vam haver de buscar-nos la vida per disfressa'ns mínimament. El primer intent, i definitiu per a mi, va ser patètic.

En Jordi i en Roger, en veure una oportunitat de canvi, no s'ho van pensar dues vegades: un birret a l'estil hooligan amb cascabells per quedar més simpàtics.

La festa del dissabte, més aviat fluixa i massificada si no hagués estat per l'avanç de les hores i la imaginació d'en Roger i meva per aplicar càntics del Barça a les avorrides cançons alemanyes. Vaja, que al final vam arreglar-nos la festa!

Diumenge cap a casa. I aquest cap de setmana, m'ho prendre amb més calma, que ja tocaria... :)