Sempre més

El proper cap de setmana seré pel Berguedà, segurament farem cap a Patum. I si no vaig equivocat hi veuré concert de Brams, que acaben d'anunciar que després de 5 anys de plegar, tornen a fer-se seu el lema de Sempremés, i decideixen que tenen ganes de fer encara més coses. I si hi ha ganes i il·lusió, doncs sempre més.

Vaig agafant ganes escoltant el Vols de Dept, amb David Rossell, també Brams. Perseguir els somnis, pas a pas. 5 setmanes i ja hi serem, nenes!! Mare de Déu... aquest any rebentarem Les Vinyes!

Relaxa el teu cos amb mi,
pensa en l'essència de tots els millors moments.

Ignora tots els malsons,
troba la porta del camí de la il·lusió.

No fer drecera, no mirar enrere,
lluitar per viure avui.

Si vols que canvii alguna cosa,
el teu granet pot fer més gros el bloc,
necessitem herois sensibles però forts.

Si tot el porta molt lluny dels pensaments
que sempre t'han acompanyat,
dóna la volta al teu món, la vida és teva,
els somnis s'han de perseguir.

No fer drecera, no mirar enrere,
lluitar per viure avui.

Si vols que canvii alguna cosa,
el teu granet pot fer més gros el bloc,
necessitem herois sensibles però forts.

Vols, Dept.

AA PP

Ai d'aquells que creuen que sortirem del pou econòmic ràpidament. El problema no és conjuntural, és estructural. I canviar l'estructura no serà gens fàcil. Gens.

A veure qui tindrà els sants nassos d'aplicar la reforma de l'Administració Pública que des de fa tant temps és necessària i imprescindible.

...i ja ha arribat!

Des de fa temps que s'explica que el problema que té l'economia catalana (i també l'espanyola) és de productivitat. Comparativament amb altres estats, fem menys en el mateix temps i per un preu més alt.

Dit així, està clar que tens poques alternatives: o fas més, o cobres menys. Perquè sinó resulta que ets car i llavors no et compren.

Fer més vol dir invertir. Invertir en nous mètodes de treball, en maquinària, en formació,... algú pensa en invertir, invertir i invertir, a dia d'avui? Oi que no?

Arribats fins aquí, l'única alternativa per tant... és que costi menys calers. I com que els costos sobre la matèria prima no el podem controlar, està clar des de fa temps que el que toca a l'Estat Espanyola és modificar a la baixa l'escala salarial. Això vol dir que ens hem de reduir salaris.

Des de fa 10, 15 o 20 anys, que estem vivint molt bé. Tots viatgem, vacances amunt i avall, cotxes nous... i n'hem viscut segurament gràcies a la revalorització d'habitatges, gràcies a entrar a la zona euro (subvencions i competitius respecte els altres països), i ens hem acostumat a viure bé.

Fa molt de temps que se sent a dir que el problema és de la productivitat, però s'ha aconseguit fer molt poc per millorar-la. Cada cop estava més clar que el que hauríem de fer és reduir costos, és a dir, salaris. I això ho podem fer a les bones (ens posem d'acord,...) o a les males. I hem decidit a les males. Per acció o per inacció. I amb la crisi venen les baixades (acomiadaments, congelacions de salaris, eliminació de bonus,...).

Però vet-ho aquí ara amb això ja no n'hi ha prou, i el sector públic, una de les grans lloses que carrega l'estat, també li tocarà ajustar-se.

Des de fa uns anys, tinc la sensació que d'ençà un segle enrere, serem la primera generació que ens tocarà viure pitjor que els nostres pares.

El món té un límit, i no es pot créixer indefinidament. Tot té un límit en aquest món nostre. Segurament a nosaltres ens pertocaria aprendre a viure renunciant a l'acumulació, al sempre més. Però no crec pas que ens en sortim. Tocarà uns anys de cenyir-se el cinturó.

Cornut i pagar el beure

Vaig sentir-ho d'en Ferran Soriano en una de les xerrades que va fer a ESADE, i tinc ganes de veure l'informe de la Cambra. Un estat que veta la connexió aèria amb parts del seu territori. Clavat al TGV: prioritat Sevilla Madrid.

Així els va el país.