Avui t'escric a tu, què ets el germà gran, perquè amb el petit encara no hi puc mantenir converses. I amb tu sí. I em puc imaginar parlant amb tu sobre aquests temes.
No podem perdre la memòria d'allò que ens ha succeït.
Hem arribat fins aquí perquè no ens hem rendit. Ha arribat aquest moment de combat democràtic, de combat pacífic, de defensar activament i pacífica la república on vull que puguis viure. Us país on la teva opinió hi tingui més pes, un país que tingui en compte les persones, que no estigui pensat només per a afavorir a uns pocs. Un país que confiï en les persones i que el seu funcionament en faci bandera. Un país just, democràtic, implicat, associatiu, participatiu, comfortable amb tots aquells que hi volen viure. I no aliè als problemes que patim avui com a part d'aquest món tan gran i alhora tan petit.
No oblidem qui som, què hem aconseguit i què volem. Ja trobarem la manera de fer-ho, perquè persistirem, persistirem i persistirem. Tan sols em manca comprometre-m'hi més. Tan de bo ho puguem compartir d'aquí un anys. T'estimo.
PS- Una estona de silenci i record pels Jordis, en Joaquim i l'Oriol, que avui són a presó perquè van decidir fer allò que els vam demanar que fessin: organitzar un referèndum per a la república.
