El mirall.
No cal mirar-te. Tu ets tu, ets el que camina, ets el que parla i el que pensa, el que esbufega i el que arriba dalt de tot. Tan és si tinc una pupa al nas, o una mica de xocolata de l'esmorzar a la galta o al bigoti. Tan és si vaig despentinat. Tan és si fa una setmana que no em dutxo. Segueixo sent jo i no importa més que ser.
Un llit calent.
Dormir sota cobert és un luxe. Tenir un lloc on posar-te a recer, on escalfar-te una mica, on jaure i descansar la nit, és suficient. No necessites un llit ni molt tou ni massa dur, amb llençols nets i flassades calentes. N'hi ha prou amb dormir a recer. Si a més a més pots endormiscar-te a la vora del foc, gloria in excelcis!
Un ordinador.
Tan és estar connectat. Vols ser allà, amb aquella gent, en aquell moment. Internet és tot i és res, és tan gran que perds enfoc, acabes sempre mirant el mateix. Estàs més connectat però et veus menys, t'abraces menys.
L'agenda.
Tens uns dia, i tens un lloc on arribar. No hi ha més compromisos que aquests i el de fer pas a pas. Dónes gràcies de tenir bon temps, bona companyia, menjar i beure al sarró, i ganes de fer camí. Ens passem mitja vida buscant sentit a allò que fem i a vegades tens la sensació que té més sentit quan més et deixes anar.
El cotxe.
Et sorprèn una i altra vegada les distàncies que es poden recórrer en un dia caminant. Quan t'hi pares a pensar, el cotxe cal que grans distàncies, però vols dir que a voltes no perds més temps amb el cotxe que caminant? Avui en dia ens movem massa ràpid. Avui puc ser a Barcelona, demà a San Salvador i l'endemà a La Paz. El meu cos no ho assimila, ho troba estrany. Al cap hi ha alguna cosa que et diu que no quadra. Et sorprens cada vegada que recordes on erets ahir i on has arribat avui. Caminant, prens més consciència del camí que fas. Estem fets per caminar.
