D'adolescent, de tant en tant em preguntaven "i tu què vols ser, de gran?". I jo responia "bona persona", amb aquella intuïció de tant m'és què faci o sigui (i tant m'era, llavors), però que en el fons volia sentir-me estimat per haver fet bé.
I amb la mort del bisbe Pere Casaldàliga aquest 2020, he topat amb una frase seva que ho resumeix força bé. Potser seria un bon epitafi:
"Al final del camí em diran.
Has viscut? Has estimat?
I jo, sense dir res,
Obriré el meu cor ple de noms."
Pere Casaldàliga
