Em fa fàstic veure els extrems als quals pot arribar la nostra estupidesa.
http://www.mounteverest.net/news.php?news=15183
N'hi ha per plorar. De moment, avui intentaré ser una mica millor persona que ahir. Els petits canvis no sé si són poderosos, però et permeten entrar en acció ara mateix.
dilluns, d’octubre 30, 2006
dijous, d’octubre 26, 2006
La pell de gallina
No vull conservar res...
No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
desls anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.
Miquel Martí i Pol
No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d'un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
desls anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa,
l'èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso la mà plana
damunt aquest ponent que el ponent magnifica.
Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d'ara. Faig jurament de viure.
Miquel Martí i Pol
dimarts, d’octubre 24, 2006
Dia a dia
Suposo que per a fer un escrit interessant abans hauria de pensar què és el que voldria dir-me en aquest post, no? Però al final acabes pensant que com que precisament el que véns a fer aquí és a desfogar-te i a ordenar (molt matusserament) les teves idees, doncs que fet per fet, més val fer-ho a raig fet.
Abans de començar aquest curs acadèmic ho vaig avisar: el Jaume d'abans tornarà! I ha tornat. No paro mai per casa. Tinc tantes coses a fer... i tant poc temps! Avui una amiga meva em deia "no podries tenir parella ara per ara", i té tota la raó. Si podria dir que gairebé no tinc temps per veure'm ni a mi mateix! Però no hi puc fer més... m'encanta! Sóc així, què hi farem!
Tinc la impressió que estic aprofitant els meus 25 anys. I tant! Estic aprenent a fer escalada, estic aprenent a llegir les cartes del tarot, estic retrobant amic, estic iniciant nous projectes i més que vindran.
De rellotges biològics en sento a parlar molt sovint i jo tinc la impresió que ja fa molt de temps que em fa tic-tac, però de totes maneres no em preocupa i no crec que sigui perquè "encara sóc jove". Diria que no em preocupa perquè sé que quan arribi me l'agafaré amb totes les ganes i forces i il·lusions que tingui. I que Déu sap quan serà.
Una de les dèries que se m'ha posat al cap és retirar-me uns dies a un monestir o similar. I tinc dues opcions: la casa dels Jesuïtes a Manresa o el Monestir de Poblet.
Una de les coses més maques de l'escalada és el silenzi, parlar amb tu mateix. Hi estàs obligat: una paret enfilada, enfilada, i de cop arribes a un sostre que has de superar. Només ho pots aconseguir si n'estàs convençut, i només tu te'n pots convèncer. Diria que l'escalada m'ajudarà a coneixe'm, a saber la meva manera de pensar, d'afrontar els problemes, les dificultats, a entrenar-me (mentalment, principalment).
Haig de refer el pla estratègic dels meus propers mesos... :)
Abans de començar aquest curs acadèmic ho vaig avisar: el Jaume d'abans tornarà! I ha tornat. No paro mai per casa. Tinc tantes coses a fer... i tant poc temps! Avui una amiga meva em deia "no podries tenir parella ara per ara", i té tota la raó. Si podria dir que gairebé no tinc temps per veure'm ni a mi mateix! Però no hi puc fer més... m'encanta! Sóc així, què hi farem!
Tinc la impressió que estic aprofitant els meus 25 anys. I tant! Estic aprenent a fer escalada, estic aprenent a llegir les cartes del tarot, estic retrobant amic, estic iniciant nous projectes i més que vindran.
De rellotges biològics en sento a parlar molt sovint i jo tinc la impresió que ja fa molt de temps que em fa tic-tac, però de totes maneres no em preocupa i no crec que sigui perquè "encara sóc jove". Diria que no em preocupa perquè sé que quan arribi me l'agafaré amb totes les ganes i forces i il·lusions que tingui. I que Déu sap quan serà.
Una de les dèries que se m'ha posat al cap és retirar-me uns dies a un monestir o similar. I tinc dues opcions: la casa dels Jesuïtes a Manresa o el Monestir de Poblet.
Una de les coses més maques de l'escalada és el silenzi, parlar amb tu mateix. Hi estàs obligat: una paret enfilada, enfilada, i de cop arribes a un sostre que has de superar. Només ho pots aconseguir si n'estàs convençut, i només tu te'n pots convèncer. Diria que l'escalada m'ajudarà a coneixe'm, a saber la meva manera de pensar, d'afrontar els problemes, les dificultats, a entrenar-me (mentalment, principalment).
Haig de refer el pla estratègic dels meus propers mesos... :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)