Que me'n vaig!

Em sap molt de greu, però marxo.

M'encanta marxar, per les colònies, per París i pels retrobaments i coneixences, però em sap greu perquè fa la tira que no veig a força gent i passaré encara més temps sense veure-la. Feia temps que no tenia un ritme com el de les dues o tres últimes setmanes (se m'ha fet etern...).

Petonts, abraçades i molta muntanya!

Fins finals de juliol,

Jaume.

Abans de l'a reveure

Ha arribat un moment que tinc ganes de fer moltes coses. Bé, potser com sempre, oi? Tan és.

Tinc ganes de fer moltes coses. N’hi ha que les necessito. Tinc la sensació que necessito tornar a fer una via llarga, sentir-te totalment penjat de la paret, pujant un lloc secret, compartint-ho amb el company de cordada. Tan màgic...

Fer una excursió, fer un matí de paintball, fer un partidet de bàsquet, jaure al sofà i mirar una peli de les bones (que això vol dir o The Godfather o alguna d’aquestes d’institut USA amb nens de 15 anys, boníssimes!!).

Faig recompte del que vaig fent i penso... carai, no està gens malament! En l’últim mes he tingut tants moments per recordar!! Escalades arran de costa, anar “de comprar”, pujar el Pedraforca, seure a casa a sopar amb la família, anar de vacances al Delta de l’Ebre, sopar amb els de colònies, conèixer gent que diu coses molt interessants,...

Aquest mateix dimarts, vaig tenir la sensació d’estar en una pel·lícula: un bar, quatre amics, fent petar la xerrada després d’haver menjat quatre coses, amb la cerveseta. Cap client al local, cadires sobre les taules, i els cambrers a la cuina sense ni aparentment preocupar-se per si fèiem via o no. Un moment d’aquells que ets feliç, perquè estàs tranquil fent broma, rient, xerrant. Només faltava un paio al fons del local tocant un piano de paret mentre el cigarret se li consumeix entre llavi i llavi.

Estic a punt a punt de marxar de colònies. Ja tinc la llista de les coses que m’haig d’endur feta. Aquesta propera setmana serà una barreja de presses, tranquil·litat, festa i feina. A veure si podem amb tot plegat.

Hi ha tanta gent que voldria veure abans de marxar aquest proper dimecres... pel cap baix necessitaria 5 moments de cafès.

Sort que tornaré, i amb les piles a rebentar d’energia!

Podeeeeeeeeeeeeer Faaaaaaaaaantaaaaaaaaaaaaaaasiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

La llista

2 banyadors
1 tovallola platja
14 samarretes curtes
1 samarreta llarga
7 pantalons curts
1 pantaló llarg
13 calçotets
3 parells mitjons esport
1 polar
1 camisa “Jonny”
1 capelina
1 barret
1 xancletes
1 bambes
1 espardenyes
2 tovalloles duxta
1 xampú
1 raspall de dents
1 pasta de dents
1 desodorant
1 colònia
1 crema afaitar
1 màquina afaitar
1 loció afaitar
1 crema hidratant
1 crema solar
1 crema llavis
1 motxilla
1 cantimplora
1 lot frontal
1 xiulet
1 llibre de contes
1 caixa de sabates buida
Cartes tarot
Guitarra
Cançoners
Flauta
Amplificador
Cables amplificador
1 reproductor mp3
Walkies
1 pipa + fardell
1 paquet petards
1 paquet espelmes
Carregador mòbil
Mòbil
Cartera

Us sentiu tan rucs com jo me'n sento?

"[...] En el simposi de Madrid hi han participat eminents matemàtics com els guanyadors de la medalla Fields (el guardó més important de les matemàtiques) Wendelin Werner i Stephen Smale. Actualment, les investigacions en el camp de les matemàtiques se centren a descriure el comportament de qualsevol fluid, ja sigui l’aire al voltant de les ales d’un avió o el combustible del motor d’un cotxe.

Les equacions de Navier-Stokes són un conjunt d’equacions en derivades parcials no lineals que descriuen el moviment d’un fluid. Tot i ser formulades fa més d’un segle, se’n sap molt poc i la seva possible resolució “permetrà molts avenços en l’aeronàutica i en tot allò relacionat amb els fluids”, segons el matemàtic Manuel de León, membre de l’executiva de la Unió Matemàtica Internacional.

Un altre dels problemes pendents de resoldre és la hipòtesi de Riemann, un dels problemes matemàtics no resolts més coneguts i que molts matemàtics han intentat resoldre. Tot i que se sap que hi ha infinits nombres primers, no se sap com estan distribuïts. Aquesta informació és útil per a moltes aplicacions, per exemple, tot allò relatiu als codis oberts en RSA."


Font: http://www.telenoticies.cat/

Si un dia et dic que...

Quan feia la carrera recordo que més d’un cop havia propugnat la importància de la comunicació i secretament em reconec que alguna vegada m’havia fins i tot imaginat fent classes sobre el tema a la universitat.

Tots els problemes que hem d’afrontar, fins i tot els nostres propis, estan relacionats amb la comunicació. A la feina, amb la família, amb els amics.

El missatge es perd d’una manera tan fàcil, els malentesos són tan habituals! Què puc fer per transmetre allò que vull dir a la gent que m’importa d’una manera clara? Com eliminar l’esbiaix? La proliferació de canals de comunicació, sobretot de comunicació personal, espontània i immediats encara incideixen més en la pèrdua dels matisos. Un exemple clar és la creació de recursos per tal de corregir aquestes mancances en alguns d’aquests canals, com són l’aparició dels emoticons als messengers.

Al cap i a la fi, es tracta d’intentar transmetre allò que sents o penses de la manera més acurada possible. Dominar el llenguatge (que no es tracta de cap cotxinada, pels malpensats), ser empàtic i avançar-se als malsentesos i dirigir-se a cada interlocutor de la manera apropiada.

Així i tot, malgrat haver-te de trencar la closca pensant en tot això cada cop que respons un email, cada cop que escrius un sms, cada cop que escrius al messenger, m’agrada pensar que la millor manera d’evitar la pèrdua de matisos en la comunicació és, tan fàcil i tan difícil, asseure’s l’un davant de l’altre i mirar-se als ulls, veure’s la cara, el somriure, el to de veu, i parlar sincerament. Perquè en els matisos hi ha tot el joc d’intentar convèncer i explicar-se. Intentar reduir al mínim el soroll entre l’emissor i el receptor, i explicar-se sense embuts i amb els ulls sincers. De tu a mi. De mi a tu.

Lo riu sí que és "vida" (vida vidorra...)