dilluns, d’octubre 19, 2009

Davall

Tan és si eren bons o mals moments. Recordes allò que t'ha passat perquè és una manera més d'entendre (entendre!) que ets aquí. Que ets. D'aquí un temps mirarem enrera i ens veurem avui. Equivocadament o encertada, però aquí, fent el que fem, amb els nostres companys de viatge.

Em sento tan afortunat de poder ser avui aquí. Malgrat tot. Cada instant val la pena. Per les cançons. Per les carícies. Per les abraçades. Per les converses avorrides i adormides. Per les bogeries. Pels patiments. Per les emprenyades. Per les incomprensions. Per les vergonyes. Pels avergonyiments més íntims. Cada instant val la pena perquè sóc viu.

Resistiré. Acabaré allò que estigui fent i bon vent i barca nova, i comencem de nou! Tot és recomençar.

Cada dia tinc més clar que ser feliç depèn en molta mesura del conformisme, entès com estar conforme. Doncs sí, estic conforme amb allò que tinc, i tant! I molt! No ho canvio, i si ho volgués canviar, doncs ja ho canviaré.

Bla, bla, bla, sempre tant a la teva, a voltes tan irreflexiu, a voltes tan inconsistent, només et tens a tu en últim terme, i tot allò que siguis capaç d'estimar.

dimecres, d’octubre 07, 2009

Una monja

Una monja que hauria de fer classes d'estructuració de discurs, ús de les mans, ús de la mirada, ús de l'entonació, claredat de missatge,... espectacular!

I a sobre, diu coses molt interessants!! (Gent aprensiva a teories de la conspiració, no veure'l, si us plau).

dilluns, d’octubre 05, 2009

Rigor

Últimament estic veient tota una fornada de gent, professionals excel·lents generalment en els seus àmbits d'exercici laboral, que dediquen part del seu temps a analitzar determinats punts de la nostra societat que sovint intuïm però no entenem per què.

El professor Boix, que si no recordo malament treballa a Princeton University (USA), publica un article on analitza i comenta l'estat de la Sanitat Catalana. Petits actes que generen credibilitat a discursos que fins no fa massa s'havien dit que eren forassenyats, o irreals,...

dijous, d’octubre 01, 2009

Ascens


Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill
i et fos veritat
que sovint em sé tan a prop teu...