Ja fa una setmana que és més o menys oficial que me'n vaig del departament. A partir del gener tindré responsabilitats noves. La il·lusió i les ganes de començar a treballar en la nova posició em deixen a voltes perplex, a voltes desanimat, comparades amb la situació a l'actual feina. Com es pot seguir treballant així... Encara hi sóc massa endins com per parlar-ne clarament, serena, encertada, però d'aquí un temps tinc la sensació que aquests dos últims anys m'hauran estat encara de més profit del que avui en dia ja els considero. Tota una experiència, molt per aprendre.
Aquests dies, el que més em sorprèn són les mostres d'afecte que he anat tenint, en forma de felicitació digital, o cara a cara al passadís... en qualsevol cas, en la complicitat que denoto en la gent, sempre hi trobo un somriure. I això m'està fent pensar sobre com he fet la meva feina aquests últims anys, com la valorava jo mateix, i com sembla que l'ha valorat el meu entorn.
