No sé qui firma el document, però sí que he vist algun vídeo de la Subcomissió, i confirma la tònica d'això que ens expliquen a continuació.
"Som un grup de persones que hem participat activament a l´Acampada BCN, dins de la subcomissió de l’Autodeterminació i volem mostrar la nostre decepció en vers el moviment o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportú.
Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries.
També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització.
Estem treballant activament des del primer dia dins de l´acampada, i vam decidir crear una comissió per l´autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides però que l’Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.
Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees, amb l´excusa de que el moviment havia d’ arribar al màxim de gent possible, d’unir-se amb altres acampades d`arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, a on diversos personatges, interposaven traves per fer-ho. Finalment vàrem haver d’entrar com a Subcomissió de l’Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts enlloc de com a comissió pròpia; d’aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació; tant sols per la de Continguts on tot ja va ser mes senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va tardar més d’una setmana en constituir-se, mentre que d’altres comissions i subcomissions tardaven només hores.
El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat de la Subcomissió de Autodeterminació per aprovar un text que aniria al document de mínims de l´Acampada. El text seria el següent: “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català”.
El text no va estar a punt per ser votat en assemblea fins al dissabte següent, 4 de Juny. Entremig ens vàrem trobar amb un seguit de traves per part de determinats individus que tenien per objectiu desgastar tot el procés de manera que el text arribés a la seva destinació final, la votació en assemblea, totalment desnaturalitzat.
Quan finalment va tenir lloc la primera votació del text per part de l’assemblea a data de 4 de Juny, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d’un 90% dels assistents. Només 40 persones varen votar perquè el text tornés a debat, la qual cosa volia dir que momentàniament continuava sense incloure’s al text de mínims de l’acampada tot segons una estranya aplicació de la votació per concens.
A l’endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d’un debat certament crispat per com havien anat les coses al dia anterior, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, i basant-nos en les normes de les quals se’ns havia informat prèviament a l’assemblea del dia anterior, en cas que un text tornés a baixar a subcomissió i des d’allà fos novament ratificat, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs en el decret de mínims sense necessitat de tornar a passar per l’assemblea general. Des de l’assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d’evitar un efecte “bucle” que podria eternitzar la inclusió del punt en qüestió. Per tant, en un principi el text ja no havia de tornar a ser votat per assemblea; havia estat aprovat.
Però sorprenentment, el text tornaria a centrar el debat de l’assemblea que tindria lloc al mateix diumenge a Plaça Catalunya. L’organització va imposar a l’últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea contradient clarament el procediment que se’ns havia comunicat al dia anterior; la responsable, que fins i tot reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, i després d’un intent de fer tornar el text a subcomissió, se la va fer rectificar; finalment ens atendríem a un procediment novament inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d’autodeterminació. Sens dubte, un fet inèdit ja que en assemblea les coses no es debatien sinó que només es votaven. La votació final, força més ajustada que la del dia anterior acabaria amb un resultat de 390 vots a favor de la inclusió del text, per 270 en contra. Així doncs el text, malgrat totes les irregularitats comeses, i malgrat el desgast a què se’ns va intentar sotmetre, seria finalment inclòs al decret de mínims de l’acampada de Barcelona. Una sèrie de decisions arbitraries i sorprenents.
Això va passar al dia 5 de Juny, i a dia d’avui el text continua sense aparèixer en el decret de mínims de l’acampada. Entre mig s’han sentit tota classe de rumors i desinformacions al respecte.
Hem estat indagant, preguntant a les diverses comissions, a la gent, per correu electrònic o des de la xarxa N-1. Moltes respostes contradictòries , moltes opinions... la majoria de que “ara no toca”, “los nacionalismos solo sirven para dividir...”, “es un derecho que ya esta incluido en la carta de Naciones Unidas y no hace falta reflejarlo aqui...”, “Hay que pedir derechos mas importantes...” (unes respostes que, si més no, ens resulten estranyes d’escoltar a dins de Catalunya, justament un poble a on una gran part de la ciutadania clama per aquesta llibertat...).
Al dir que estava aprovat i s’havia d’incloure a mínims, Continguts deia que ells l´havien passat a Comunicació, i Comunicació que no sabien el perquè, però la persona que ho havia d’escriure no ho havia fet, o que no li havia arribat “ni el text ni l´ordre per publicar-ho”.
Tot plegat ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de “Primeras medidas para una vida digna” i que el de Mínims no es faria perquè hi sortien contradiccions. A la reunió es votava entre un text a on no hi figurava cap mesura en concret (proposat per la Comissió de Comunicació) i un altre on el dret a l`autodeterminació hi figurava al final, amagat, i sense la paraula “Catalunya” (proposat per Continguts).
En una conversa amb un membre de Comunicació, personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que està dins una comissió amb molt poder, en mig del últim debat per incloure el text “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català” va dir: “No te enfades que venimos a hacer el menor daño posible... solo queremos quitar la palabra Catalunya del texto”.
L’alegria nostra inicial va ser perquè a la votació no van aconseguir vetar-nos, però eliminant el document de mínims va ser possible canviar la frase votada 2 vegades en assemblea i 3 vegades debatuda. Aquesta és la democràcia que es respira al moviment...
Mentrestant, la Subcomissió per l´Autodeterminació va decidir posar un punt d´informació a la plaça. Quatre dies va durar; hi duia una estelada, i venien gent que s´identificava com de Comunicació a arrencar-la per la força, i fins i tot alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d´informació. Molta gent dels acampats venien a donar-nos suport, però totes les agressions eren per part de gent que deien venir de Comunicació, una comissió estratègica per on passen tots els textos de l’acampada.
En resum de tot plegat, unes mostres d´hostilitat molt fortes cap a Catalunya, que no havíem viscut des de feia temps.
