Cites

"No hi ha triomf més alt que el de saber-se convenient,

però no imprescindible."

Miquel Martí i Pol

Bon diaaaa!!

Bé, avui podria ser un dia com un altre, però no l'és! Com sabeu, estic mig canviant de feina. Em quedo a la universitat però fent una feina que crec que pot ser més interessant que la que estava fent (en la que ja em començava a sentir estancat i això és caca, lleig, fora!).

En aquest moment d'impàs, he tingut una molt bona notícia sobre les meves responsabilitats sortint (les que vaig deixant, vaja): sortim 1a. escola de negocis en el rànquing de The Wall Street Journal. Com deia en uns posts fa uns mesos (post 1 i post 2), complicat estar a l'alçada.

Per prendre-m'ho amb calma, aquest cap de setmana he anat fora, al Solsonès, la Catalunya vella fronterera amb els sarraïns. Un cap de setmana d'aquells que ha tingut gust de setmana sencera, i que tornes amb les piles carregades. Per aquells que us interessi el lloc. Ja penjaré algunes fotos del cap de setmana quan recuperi la meva càmera.

Tot torna a començar! Amunt lleganyes!

PD- Atenció a la possible assenció al Pedraforca l'últim cap de setmana de setembre. Interessats envieu-me un correu electrònic pels canals habituals.

L'Oriol està fet un bou!

Jo no sé què ha estat fent aquest paio durant l'estiu, però jo pensava que entre que seria pare i la calor i nyonyeria de l'estiu, tots tornaríem amb una mica menys de grau. Atenció a les dues últimes entrades al seu blog. Va sobraaaaaaaaat!!

Tot torna a començar

L’estiu ha estat molt profitós. He gaudit fent totes i cadascuna de les coses que he volgut fer i torno calmat i tranquil, i una mica impacient per saber com anirà aquest proper curs. Pensava en la conveniència o no d’escriure entrades individuals per a cadascuna de les coses que he anat fent, però resolc que el que tinc ganes és de guardar-ho a la memòria. De fet, no he explicat gairebé gens què he fet aquestes vacances, i com de bé m’ho he passat. No és que no en tingui ganes, però d'alguna manera, em sembla em sento com si ho banalitzés. Nàpols, Roses, setmanes per Barcelona fent el mandra, alguna escalada i la meva segona via llarga,...

Tot torna a començar. Ja tinc ganes que arribi el fred, que torni a ser hivern i poguem recuperar el foc a terra, les castanyes i les mantes que t'abriguen!

Tot torna a començar i en canvi, som un any més grans, haurem de canviar alguns hàbits, canviar algunes maneres de fer, deixar de fer coses, fer-ne algunes de noves.

Tot torna a començar.

PS- Heu de llegir l'entrada d'un company d'escalada sobre el seu estiu al purgatori, com en diu ell. Quanta raó i que impresionant!