Tossudament alçat

"Nosaltres començarem a acabar amb una cançó que es diu “Tossudament alçats”, perquè penso que els aspirants a ciutadans del nostre país no tenim més remei que sempre anar amb l’arc tens. H ha països que han guanyat la seva identitat a través de guerres i de batalles. Nosaltres no som d’aquests. Les hem perdudes casi totes. Més ben dit: les importants, totes ! I ben mirat, ben mirat, potser sigui millor així, que el nostre dret a existir no vingui de la capacitat de domini o d’aniquil·lació d’altres pobles. A vegades… A vegades un país, una nació es fa sota la cohesió d’una etnia, tampoc, tampoc. Nosaltres som gent de pas. I potser, potser, millor així, segurament molt millor així. Per què? Perquè al final resulta que només som perquè volem ser, nosaltres som perquè volem ser i això crec que honora un poble. La veritat és que això que considero que és un gran privilegi, al mateix temps vol dir que els ciutadans hem d’exercir contínuament la nostra voluntat de ser, perquè el món no està gens preparat perquè gent com nosaltres existim. Així que ens agradaria acabar amb aquesta cançó, per desitjar-vos sempre que tingueu la capacitat de tensar l’arc per subsistir. Tossudament alçats."

Lluís Llach, introducció a la cançó "Tossudament alçats" del disc "Verges 2007"

Iguals davant la llei

Sincerament, no en tinc ni punyetera idea jurídico-legal de si ha de ser constitucional o no, però raonablement, que una llei fixi que si el delicte el comet un home tingui una pena major que si el delicte el comet una dona, això em sembla no ser iguals davant la llei. Si el que es vol és castigar més durament la violència de gènere, que en pugin les penes en general, que quan dictin sentència, dictin la pena màxima, i amb el màxim compliment, però que per defecte siguem diferents a ulls de la llei... per un inculte legal com jo, a mi això ja em sembla esperpèntic... digueu-me inculte.