La gent

No entenc per què som tan complicats... per què a vegades ens costa tan d'entendre'ns. Com pot ser que hi hagi persones que siguin tan clares, tan transparents, tan afables, tan agraïdes, i en canvi i d'altres que són poc amables, gens franques,... potser no som absoluts, potser som puzzles, parts de mi i de tu. Potser sóc gens franc i també clar i transparent, depèn potser de tu, o de tu en mi. I és així com sóc.

El valor és l'actitud feta hàbit.

Som-hi doncs.

Setembre ha arribat

El temps passa i Déu sap com de ràpid. Així i tot, aquestes últimes setmanes que no he estat treballant se m'han allargat i allargat, com un xiclet. Que bé que les vacances se t'allarguin en els sentits.

Torno a la vida anual i hi ha tantes coses per decidir... que s'aniran decidint. Tants camins... Entre d'altres, no sé si té massa sentit mantenir el blog, perquè últimament sento que tinc poques coses a dir-hi. Ben estrany...

Malgrat tot, torno amb ganes, amb ganes de prendre-m'ho amb calma, amb ganes de veure què passarà. No torno amb ànim de derrota, amb un punt d'ànim d'aventura. I de feina. Torno amb la Mrs Robinson al cap.

Que fàcil que és tornar a començar amb una base forta: companya de viatge, família, amics, em guanyo la vida, vida rica i plena,... què més podem demanar?

A partir d'ara, més que demanar més, demanaré millor.