dimarts, de febrer 23, 2010

Estic cansat

Dels embussos, de la gent que riu i res no ha fet gràcia, de fingir, per hipòcrita.

D'esma, de no cansar-me.

De pensar que no som prou autocrítics, de malpensar, de malfiar. De no fer, d'especular.

De no fer bestieses.

Tot és renéixer, tancar etapes. Entre d'altres, recuperar-me del genoll. I recomençar projectes de cap de setmana d'acabar rebentat.

Que no ens cremin la il·lusió. Mai. Per la lluita eterna de mostrar sempre l'infant que portem dins...


1 comentari:

Meritxell Ruiz Isern ha dit...

Hola Massagran!
L'altre dia vas escriure un comentari al meu blog. gràcies per l'interès.
comparteixo amb tu la reflexió: quins referents tenim? és difícil parlar de capital ètic quan els referents són "Sálvame", " La generación ni-ni" i tots aquests personatges que surten a la tele a veure qui la diu més grossa