Ha estat un període interessant. Acostumo a no parar quiet, i et pots haver imaginat que passar-me unes setmanes tancat a casa sense poder fer pràcticament res, i portant des del 12 de desembre sense ni un sol cop poder arrencar a córrer per fer alguna cosa,... això és com molt dur, per a mi! No?
La setmana vinent ja en farà 2 mesos, d'ençà del dia que em vaig fúmer enlaire el genoll, i si hi ha una cosa que tinc clara és que sóc un animal adaptatiu. 100% adaptatiu. M'he estat a casa tranquil·lament, no estic tornant-me boig per poder fer esport (m'encantaria poder sortir a fer una excursioneta de les xules, o anar a jugar a bàsquet aquest dissabte, però no m'hi faig pas mala sang, de veres!).
Ha estat absolutament una cura de repòs. Malhauradament la meva esquena segueix sense haver-ho notat, porto una setmana a la feina i ja tinc altra vegada torticoli.
La sortida als Alps a finals de febrer amb en Jordi, no podrà ser aquest any, perquè no arribo ni de bon tros en bones condicions físiques.
Aquesta parada tinc la sensació que m'ha donat certa perspectiva. Esperem que pugui retenir aquesta calma d'esperit i serenor de criteri per molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada