Dit així, està clar que tens poques alternatives: o fas més, o cobres menys. Perquè sinó resulta que ets car i llavors no et compren.
Fer més vol dir invertir. Invertir en nous mètodes de treball, en maquinària, en formació,... algú pensa en invertir, invertir i invertir, a dia d'avui? Oi que no?
Arribats fins aquí, l'única alternativa per tant... és que costi menys calers. I com que els costos sobre la matèria prima no el podem controlar, està clar des de fa temps que el que toca a l'Estat Espanyola és modificar a la baixa l'escala salarial. Això vol dir que ens hem de reduir salaris.
Des de fa 10, 15 o 20 anys, que estem vivint molt bé. Tots viatgem, vacances amunt i avall, cotxes nous... i n'hem viscut segurament gràcies a la revalorització d'habitatges, gràcies a entrar a la zona euro (subvencions i competitius respecte els altres països), i ens hem acostumat a viure bé.
Fa molt de temps que se sent a dir que el problema és de la productivitat, però s'ha aconseguit fer molt poc per millorar-la. Cada cop estava més clar que el que hauríem de fer és reduir costos, és a dir, salaris. I això ho podem fer a les bones (ens posem d'acord,...) o a les males. I hem decidit a les males. Per acció o per inacció. I amb la crisi venen les baixades (acomiadaments, congelacions de salaris, eliminació de bonus,...).
Però vet-ho aquí ara amb això ja no n'hi ha prou, i el sector públic, una de les grans lloses que carrega l'estat, també li tocarà ajustar-se.
Des de fa uns anys, tinc la sensació que d'ençà un segle enrere, serem la primera generació que ens tocarà viure pitjor que els nostres pares.
El món té un límit, i no es pot créixer indefinidament. Tot té un límit en aquest món nostre. Segurament a nosaltres ens pertocaria aprendre a viure renunciant a l'acumulació, al sempre més. Però no crec pas que ens en sortim. Tocarà uns anys de cenyir-se el cinturó.
2 comentaris:
I reajustar també ( cosa impossible) els conceptes de CRISI o BENESTAR.
Hi ha qui diu que quan baixa la TAXA DE CREIXEMENT DE BENEFICI ( guanyes més que l'any anterior però la difrenvia positiva entre el guany d el'anterior i l'actual és menor que la de l'any anterior amb el passat), és un moment de FALLIDA.
BENESTAR=LUXE i tenir la mà trencada o ABUSAR del sistema?
Home body, crec que la situació actualment d'una gran parts dels negocis a Catalunya, no és un decreixement dels beneficis respecte l'exercici anterior... més aviat que estan en pèrdues, i uns quants no ho ha pogut aguantar... els polígons industrials del Vallès (Occidental, si més no) en són un clar exemple. Quants petits i mitjans tallers han hagut de tancar perquè se'ls ha acabat la feina?
Totalment d'acord, però, que tot plegat passa per reajustar el concepte de benestar. El "sempre més" està fent molt de mal. El sempre més, no és possible. No per a tothom.
Publica un comentari a l'entrada