Som de vi

Jo trobo que el turisme associat al vi i a la cultura de la zona (Scala Dei, per exemple) són un bon instrument per dinamitzar la zona. Ni molt, ni poc; ni tant, ni tan poc.

He descobert el Priorat a través del vi i me n'he enamorat.

Això sí, el vi del celler, si pot ser barreja de priorat dolç i sec, millor. Quan t'hi has acostumat, a un vi... ja ho deia mon avi "el vi usat, i el pa canviat".

D'operadores, quan s'han extingit (aquelles noies amb els cables connectant...)

He canviat d'operadora de mòbil fa uns 3 mesos. N'estic contentíssim. La meva factura s'ha reduït en un 50% gairebé, per sobre del que m'esperava. Només em fa patir el servei de roaming, espero que llavors no me la clavin.

I resulta que no és res de nou, que la gent canviï d'operadora. Veieu com la crisi és oportunitat. Oportunitat per fer més amb el mateix, o per treure't de sobre coses sobreres. I tant!

Un regal de la història

Ens van dir que som proclius a la derrota,
que els valents del nostre bàndol ja són morts,
ens van oferir assumir les seves glòries,
i lluir pel món la vergonya al passaport.

Ens van dir que els estels són inabastables,
i és per això que en vam fer el nostre objectiu,
és per això que els vam cosir a les banderes
i és per això que quan podem en presumim.

I amb els peus a terra, sense enlairar-nos,
sembla que d'aquell estel som més a prop.
I això és potser perquè no era un cos celeste
sinó un punt de llum del somni en la foscor.

Aquí hi ha totes les eines per poder esberlar la reixa,
aquí hi ha tots els mapes per saber on hem d’anar,
aquí hi ha la sentència dels pobles que decideixen.
No se m’acaba d’acudir què més ens cal.

Potser tampoc no és tan nefast
haver heretat un poble condemnat a mort
si fer-lo lliure és a l'abast,
potser haurem de reconèixer que estem de sort.
Saltin taps de vi i d'eufòria
que, ara, aquesta situació
és un regal que fa la història
a la nostra generació.

I veiem ja nous estels de forma clara,
estels que en noves banderes cosirem,
i tot i que primer cal acabar la feina
ens n'estem enamorant ja de valent.

Oferta de diàleg, Brams, 2011

El 2010 ha estat un any creativament molt productiu per a la música catalana: de cop i volta, nous discos d'Obrint Pas, Antònia font, Brams, Manel,...

La "teología de la liberación" tenia coses ben bones...

"Cuando la situación histórica se define en términos de injusticia y opresión, no hay amor cristiano sin lucha por la justicia."

Ignacio Ellacuría sj

Víctima del terrorisme d'estat a El Salvador (1989)

Si es complica el dia...

Avui és un dia d'aquells complicats de treballar. Tinc el cap distret. Ara sóc aquí, ara sóc allà, i no puc para l'atenció en allò que hauria d'estar fent i que ja he començat 4 vegades.

L'ànim se me'n va encara més recordant. Com quan érem dalt el Cap Llitzet i ens vam quedar a dormir al refugi Delgado Úbeda. La pujada incerta i accidentada, lenta, el premi d'arribar a dalt en una excursió que no és complicada però que es va anar complicant tot just a l'hora de la posta, gaudir del vent, el sol ponent i les vistes.

En arribar al refugi, que des del cim no és pas gaire més de mitja hora de baixada, ja tens ganes de preparar el llit, posar-te a la vora del foc a esperar el sopar, fer petar la xerrada escalfant-te l'esperit i esperar que la nit no sigui freda... mai no m'ha agradat dormir amb fred.

No hem de deixar de fer aquelles coses que ens agraden. Voler és poder.