Fa uns dies vaig tenir una entrevista amb una alumna. Vam estar encara no mitja hora parlant sobre una iniciativa que vol dur a terme, i de quina manera ens podem ajudar mútuament. La conversa per tant era sobre futur, il·lusions, col·laboració, tot plegat en un bon ambient de reunió, distès, en el qual vaig deixar anar algunes bromes fàcils perquè la veia...tensa. I tensa va seguir. Si tot just va somriure un parell de vegades.
Vaig quedar-me amb la sensació que era una noia molt estricta, dura, professional, que no s'està per bestieses, que vol aprofitar el seu temps, no pot perdre ni un minut.
He sabut que l'alumna ha estat ingressada un parell de vegades per trastorns alimentaris. Ara ja sé què era aquella falta d'espurna que li notava als ulls.
divendres, de març 09, 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)