dimarts, d’agost 24, 2010

Setembre ha arribat

El temps passa i Déu sap com de ràpid. Així i tot, aquestes últimes setmanes que no he estat treballant se m'han allargat i allargat, com un xiclet. Que bé que les vacances se t'allarguin en els sentits.

Torno a la vida anual i hi ha tantes coses per decidir... que s'aniran decidint. Tants camins... Entre d'altres, no sé si té massa sentit mantenir el blog, perquè últimament sento que tinc poques coses a dir-hi. Ben estrany...

Malgrat tot, torno amb ganes, amb ganes de prendre-m'ho amb calma, amb ganes de veure què passarà. No torno amb ànim de derrota, amb un punt d'ànim d'aventura. I de feina. Torno amb la Mrs Robinson al cap.

Que fàcil que és tornar a començar amb una base forta: companya de viatge, família, amics, em guanyo la vida, vida rica i plena,... què més podem demanar?

A partir d'ara, més que demanar més, demanaré millor.

1 comentari:

Unknown ha dit...

L'únic que cal seguir demanant amb entusiasme, és salut. Amb ella, podrem aconseguir la resta.
Em fa feliç saber que estàs en calma amb el món.
És alentador saber que hi és.