Alguns comentaris sobre la visita a Gal·les i Angleterra,
Al primer calaix de l'habitació de l'hotel hi tenia una bíblia. Això ja em va sorprendre, però encara em va deixar més astorat la nota de la primera pàgina "where can I find help in time of need" i hi seguia anotacions indexades de versos de la bíblia agrupats per temes: pena, Evangeli segons Sant Joan, 8-16 i Evangeli de Sant Lluc, 24-32. I així anar fent. Una manera atractiva de tenir la bíblia com a referent sense que te l'hagis d'haver llegida.
Segurament és degut al bon temps que ha fet, però l'he trobat un lloc encantador per a viure-hi. Sobretot per la tranquil·litat. Ni Londres em va semblar tan estressada ni estrident com Barcelona.
El dilluns el Jordi no em podia acompanyar en el meu petit viatge. Treballava. Així que vaig visitar Londres tot solet. Em feia mandra, sincerament, però m'ho vaig passar genial. Va bé sentir que sol també t'ho pots passar bé perquè em fa sentir més segur. Perquè no pateixes pel què passarà. Vaig recordar el correfoc de l'any passat a Manresa, quedant-me sol de festa, on vaig trobar-m'hi més tard la Mariona Reixac. O el sopar de Contrastant fa un mes. No sé si això és signe d'estar bé amb un mateix, però m'aporta seguretat en mi mateix.
Em fa molta gràcia la gent que quan li explico que he anat a Angleterra i Gal·les i que dels cinc dies (dos de feina) el cap de setmana me n'he anat a Bath, Bristol i Cardiff, es posen les mans al cap i diuen "com pot ser que no hagis anat a Londres?!". O quan faig el comentari de "he descansat molt" també es posen les mans al cap dient "com pot ser que no hagis sortit de festa per Londres?!". Com si tot estigués a Londres, i tot fos la festa de Londres, com si tot allò prioritari estigués a Londres, com si fora de Londres no hi hagués res interessant a veure, enlloc on badar, res per a aprendre. Per què tinc la sensació que s'estan perdent de la missa la meitat?
He tingut moments per llegir (a parcs assegut a Londres, al tren, a l'avió, esperant que en Jordi tornés de treballar,...). Em costa molt concentrar-me en la lectura, és com si d'alguna manera me n'hagués oblidat, de llegir.
Al final, amb el que em quedo del “cap de setmana”, és que he vist en Jordi, l’he conegut una mica millor, que hem compartit silencis. Compartit. I silencis.
"Jo per l'any que ve proposo per diumenge post rave ressacós competició d'escalada de categoria paralímpica, carrera amb taca-taca i campionat de trivial per a cervells abduits... les fotos parlen per si soles, la meva favorita és la que surt l'amic santi amb un 
altre coleguilla crujint-se l'ampolla de JB que afortunadament per a la integritat del meu fetge alt de transaminases no vaig arribar a veure... i molt menys encara a beure, apa salut i fins a la propera, que esperem que sigui aviat ( potser n'organitzi una altra per acomiadar-me abans de marxar als USA... )." 
