Jo no n'havia sentit a parlar mai, de les Eternal Runings, però en Josep em va convèncer un dilluns qualsevol al crit de "a que no ets invencible?!". I pim-pam, ho vam tenir fet en 10 minuts, això d'inscriure'ns. D'això que segueix, ja en deu fer ben bé dues setmanes...
Abans
Després
No som dels que vam acabar més perjudicats, però la veritat és que la cursa tampoc és suïcida. Molt ambientassu, moltes ganes de passar-s'ho bé, molta penya disfressada i una manera encantadora de passar un diumenge. Tampoc vas a córrer massa, bàsicament perquè inclús durant el recorregut hi ha força llocs on estàs obligat a parar-te i fer cua per passar obstacles.
Aquest diumenge, Moià, que també s'hi apunten els Lluïsos, i en David, i la Maria i en Roger... buf... podem riure molt aquest diumenge!! Sobretot pel meu pèssim estat físic!!
Ja t'ho explicaré, ja...
3 comentaris:
Però cal correr????? Cagun tot!! Tío no m'ho vas dir!!!! Jajajajaja
Menys queixar-se i més córrer... o et curro!
Fins demà-passat.
Aquí una de les reporteres, que amb molta pena no pot participar a causa d'una panxona cada dia més gran... amb motes ganes de fer moltes fotos i un tip de riure!!!!
A ser invencibles!!!!
Ens veiem diumenge!
Publica un comentari a l'entrada