Una estona de cel

Ripollet, febrer de 2004

"No tinc ganes de pensar, tinc ganes de dormir, d'asseure'm davant el piano i tocar la guitarra i també el piano, i cantar, lent, suau. I sentir-me petit, sol, en silenci. Com quan estàs de colònies i busques aquells moments de soledat. Encara recordo com si fos ara les colònies a la casa de Les Vinyes, anat d'excursió cap a Avià, com en arribar a un revolt del camí tot vorejant un camp de blat ben ros vaig aturar-me mentre els nens també recuperaven forces. Vaig girar el cos cap a l'oest, deixant el sol pràcticament a l'esquena, i vaig intentar no pensar en res. El camp de blat se m'oferia sota els meus peus, daurat, acaronat pel vent, que l'anava gronxant ara cap aquí, ara cap allà. Res millor. I el vent m'amoixava la pell seca, i la cara, i la cridoria dels nens quedava lluny, i era del tot plàcida i alleujant. El cel tan blau, l'herba que hauria de ser mig seca tan verda, el blat tan groc!! Vam tornar a arrencar el pas que encara estava mig ennirvanat, i els nens m'anaven corrent per sota els braços..."

Una estona de cel.

Amb ulls d'àngel, amb ulls d'infant

"Nadal és una festa de “renovació”. Re-novació: la novetat que retorna. I així, d’alguna manera, cada any tot pot tornar a començar, tot es renova, es dóna una nova oportunitat de viure diferentment el mateix viatge. Una nova oportunitat de posar-se en sintonia, en harmonia amb tot: amb un mateix, amb els altres, amb la societat, amb la natura, amb l’univers sencer. I des d’aquesta sintonia és d’on es pot captar el ressò de la dimensió subtil, amagada i misteriosa de la realitat.

La imatge del petit infant acabat de néixer, amb una vida tot just encetada, ressona dins de cadascú. Aquest nadó, d’alguna manera, és un símbol de la llum, de la puresa, de la innocència que pot alliberar de la manera espontània de ser (egocèntrica, interessada), de la càrrega que s’ha anat acumulant (disgustos, frustracions, ressentiments, ironies, opacitats, ambigüitats, menyspreus, escepticismes, passotismes, suficiències…).

Nadal és la proclamació d’una gran notícia: es pot canviar la vida, es pot ser diferent, no s’està irremissiblement condemnat pel passat o per l’entorn, es pot veure i viure el món d’una altra manera, amb ulls de pastor, amb ulls d’àngel, amb ulls de llum, amb ulls d’infant." SAR ESADE

Amb tota la calma del món, poder aturar-te a migdia i llegir i escoltar això em reconforta. No sento el missatge estríctament religiós, sinó l'humanista.

Em sento afortunat de poder compartir el camí de cada dia amb tots i cadascun de vosaltres, tan és si ens veiem més sovint o més de tant en tant. Desitjo poder-ne seguir gaudint un any més. Tinguem un record d'il·lusió i esperança pels que ja no hi són però encara són, en nosaltres. Tinguem ulls d'infant. Una abraçada, un petó i molta pau.

És la Montse Grima

És la Montse Grima del Maresme tropical
No li agrada estar-se a casa
Prefereix un bon pedal

Ai, ai, ai, quina por!
La Montse agafa el porró!

Ai, ai, ai, quina por!
La Montse entra en acció!

dep

Calma

No t’ha passat mai que vas pel carrer i et sents tan tranquil·la i complaguda que estàs a bones amb tot i tothom ? Normalment acostumen a ser dies d’un sol brillant, d’un somriure mig amagat permanent sota el bigoti.

Això em passa quan em prenc la vida amb molta calma i em sento molt bé amb mi mateix, gaudint de coses molt i molt quotidianes. Sí, fa molt de temps que no faig coses molt “típiques”, ancient, com en els vells moments.

Fa molts dies que no vaig a Moià. Reclosió i calma. Vols venir? Tu, jo, la guitarra i el foc que no para d’espategar. Com una cançó de SAU…