divendres, d’octubre 26, 2007

La ràbia

Veure el desgraciat aquest que va estomacar una noia als Ferrocarrils de la Generalitat fent el fanfarró pel poble em provoca fàstic. Però no només perquè em provoca ràbia i fàstic ell mateix, sinó per l'espectacle en què s'ha muntat tot aquest cas. Aquest paio és un perill públic! És el típic milhomes que te'l trobes engrescat i mig torrat i et fa una cara nova perquè l'has mirat malament.

La gent que es pren amb tanta arbitrarietat actuar sobre els drets dels altres no pot ser que puguin disposar dels seus drets d'una manera immaculada. No és just. Potser ajustat a aquesta llei que tenim, però no just humanament, no és equilibrat el dany i la pena. En aquest sentit, cada cop em sento més proper a "l'úll per úll, dent per dent". Sense arribar a determinats límits, com penes de mort, però entre això i fer-li créixer l'ego de pinxo de barriada anant pel carrer amb llibertat vigilada i a veure si rebrà un correctiu econòmic i potser de llibertat (tot i que no és delicte de sang i per tant delicte de faltes, per via civil...molt complicat que vegi l'ombra d'una cel·la)., crec que hi ha tot un camp de penes a articular.

Em declaro inculte en temes legals, però humanament em sembla totalment injust.

D'altra banda, tal i com escriu el Mestre Partal al seu web, què carai està passant últimament amb la professió periodística? Tot ha de ser sensacionalisme, en aquest país, a partir d'ara?

Com eduques una criatura perquè no acabi sent un desanimat com aquest paio? En quin moment aquest paio decideix ser aquest tipus de persona? Li agrada? És el que volia? És completa inconsciència?