Sembla la cançó de Sau, en el mític disc "7", el penúltim que van fer: avui hi hem tornat i ha estat un dia com els de quan vam començar.
He quedat amb la Laia a dos de deu al Bar Anna, esmorzats, per començar a escalar "d'horeta". Com sempre últimament, he arribat 10 minnuts tard però ella encara no hi era. He esperat que les cambreres em vinguessin a agafar comanda (sempre hi ha les mateixies noies, jovenetes, amb els pircings, vestides de negre, sense estressar-se massa però sense parar). I esperant, esperant, ha arribat la Laia, i he demanat dos cafès amb llet i un entrepà de truita (mitja barra de quart, així com cal). Un quart d'hora tard. Es veu que en Pep també vindria i l'ha estat esperant. Com que anava tard també, vindria amb el seu propi cotxe. Així que hem tingut temps per fer-la petar i posar-nos al dia, que feia molt de temps que no teníem una estona tranquil·la per xerrar.
Ha arribat en Pep, i cap als voltsde les onze hem decidit començar a fer via. Hem anat a un nou sector de la cara sud de Montserrat, la Vinya Nova. Genial, vies llargues, fàcils, amb la llàstima que si és estiu o és un dia de molt de sol, té orientació sud, sud-est. Hem començat per un 4+, tots tres de primer. Després un cinquè, tots tres de primer també. Després un 5+, que l'he intentat obrir de primer, però en veure'm molt insegur havent posat la primera xapa, he decidit fer marxa enrera i l'he fet de segon sense problemes. Per acabar un 6a la mar de maco, vertical, però amb bons forats.
Ha estat com tornar a començar, fer les teves vies fàcils, intentar-ne alguna una mica més difícil i no poder perquè et bloquejes, perquè ja fa estona que t'estàs visualitzant caient, i així és com si ja estigués passant. Així que abandones i que li tibi un altre. I hem acabat amb una via molt per sobre de les meves possibilitats, via d'equilibri i força i tenir les coses clares i els nervis calmats. Un dia com els de la tardor de l'any passat. Perquè ara farà un any que vam fer el curs d'escalada. Un any que fa que coneixo tota aquesta trepa: les cotxinetes, la Laia i la Gemma, en Pep, la Lola, en Jordi, l'Edu, en Josep Manel, l'Anna, en David, l'Oriol i la Cecília (ara amb l'Arnauet), en Llanos, en Maluta, en Sergi, el Jordi "presi",... una pila de gent i de caps de setmana coneguent Catalunya i posant-me a prova!
M'ha servit de molt. N'estic molt content. Pel camí en Christian ha gairebé deixat d'escalar, en Jordi Lluís s'ha apuntat al carro, la Mireia està pràcticament desapareguda i alguns altres que ja pràcticament ni segueixen el fil dels emails. Un nou món, una nova etapa.
Demà amb els d'ESADE anem al SAF a fer algun partidet de bàsquet o futbol, i de passada també portaré el material d'escalada, a veure si algú més encara s'hi enganxa!
He quedat amb la Laia a dos de deu al Bar Anna, esmorzats, per començar a escalar "d'horeta". Com sempre últimament, he arribat 10 minnuts tard però ella encara no hi era. He esperat que les cambreres em vinguessin a agafar comanda (sempre hi ha les mateixies noies, jovenetes, amb els pircings, vestides de negre, sense estressar-se massa però sense parar). I esperant, esperant, ha arribat la Laia, i he demanat dos cafès amb llet i un entrepà de truita (mitja barra de quart, així com cal). Un quart d'hora tard. Es veu que en Pep també vindria i l'ha estat esperant. Com que anava tard també, vindria amb el seu propi cotxe. Així que hem tingut temps per fer-la petar i posar-nos al dia, que feia molt de temps que no teníem una estona tranquil·la per xerrar.
Ha arribat en Pep, i cap als voltsde les onze hem decidit començar a fer via. Hem anat a un nou sector de la cara sud de Montserrat, la Vinya Nova. Genial, vies llargues, fàcils, amb la llàstima que si és estiu o és un dia de molt de sol, té orientació sud, sud-est. Hem començat per un 4+, tots tres de primer. Després un cinquè, tots tres de primer també. Després un 5+, que l'he intentat obrir de primer, però en veure'm molt insegur havent posat la primera xapa, he decidit fer marxa enrera i l'he fet de segon sense problemes. Per acabar un 6a la mar de maco, vertical, però amb bons forats.
Ha estat com tornar a començar, fer les teves vies fàcils, intentar-ne alguna una mica més difícil i no poder perquè et bloquejes, perquè ja fa estona que t'estàs visualitzant caient, i així és com si ja estigués passant. Així que abandones i que li tibi un altre. I hem acabat amb una via molt per sobre de les meves possibilitats, via d'equilibri i força i tenir les coses clares i els nervis calmats. Un dia com els de la tardor de l'any passat. Perquè ara farà un any que vam fer el curs d'escalada. Un any que fa que coneixo tota aquesta trepa: les cotxinetes, la Laia i la Gemma, en Pep, la Lola, en Jordi, l'Edu, en Josep Manel, l'Anna, en David, l'Oriol i la Cecília (ara amb l'Arnauet), en Llanos, en Maluta, en Sergi, el Jordi "presi",... una pila de gent i de caps de setmana coneguent Catalunya i posant-me a prova!
M'ha servit de molt. N'estic molt content. Pel camí en Christian ha gairebé deixat d'escalar, en Jordi Lluís s'ha apuntat al carro, la Mireia està pràcticament desapareguda i alguns altres que ja pràcticament ni segueixen el fil dels emails. Un nou món, una nova etapa.
Demà amb els d'ESADE anem al SAF a fer algun partidet de bàsquet o futbol, i de passada també portaré el material d'escalada, a veure si algú més encara s'hi enganxa!
1 comentari:
Hola!!
sento ser crítca com sempre, però....quin fil des emails!! si a mi no m'arriven!! snif, snif!!!
A part d'això, així m'agrada, que gaudeixis cada dia més de l'escaldada. jo tinc moltes ganes d'escalar.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada