duus la maleta buida i nova
t´han sortit els pits, i amb ells
unes ganes boges d´arrencar a córrer
Pardàls, coloms i campanars
no callen mentre tu intentes somiar
Corre afanya´t que fas tard
la mare sempre et posa nerviosa
s´ha fet vella al teu costat
com una nena amb roba grossa
Inventaràs de nou l’amor les nits d’estiu, dormides vora el foc
I veuràs, muntanyes, rius i valls
colors de gent, llavis humits, buscant el teu espai
i trobaràs que és el que deixes i el que trobes
el que et fa el viatge més intens i més gran.
Als castells on vas jugar
ara no hi ha reis ni princeses
però no deixis de pensar
que ets la més bella i la més valenta.
Inventaràs de nou l’amor...
i veuràs, muntanyes, rius i valls...
Josep Thió
(tots tenim encara dintre l'infant que creix)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada