El que escrius és una sintetització i resum del que penses i sents, sense entonació, sense possibilitat d’arrufar el nas, aixecar una cella o fer brillar els teus ulls. I no puc pretendre fer entenedor (d’acord amb el que jo vull dir) un “discurs”, una idea en concret, uns arguments, sense poder amotllar-lo a cada persona que el llegeix. Hauria de fer un escrit especial per a tu perquè m’expliqués bé i ens entenguéssim. Perquè fos capaç de fer-te arribar exactament allò que vull dir. I aquest no és el mitjà, sens dubte!
Toca fer autocrítica. No puc escriure de tot. Potser acabo dient i fent entendre coses que no són. Hi ha moments on calen els matisos i la proximitat, el to de veu. Ja em coneixes, no cal que t’expliqui com sóc i què penso en tot, potser algunes coses sí i d'altres no. Potser no en coses que per mi són tan endins i que es poden malinterpretar o banalitzar tan fàcilment.
Toca fer autocrítica. No puc escriure de tot. Potser acabo dient i fent entendre coses que no són. Hi ha moments on calen els matisos i la proximitat, el to de veu. Ja em coneixes, no cal que t’expliqui com sóc i què penso en tot, potser algunes coses sí i d'altres no. Potser no en coses que per mi són tan endins i que es poden malinterpretar o banalitzar tan fàcilment.
Això ha de prendre un altre color.
:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada