Aquest dimecres hi havia altre cop Espai de Silenci. Mitja hora per aturar-te, llegir, dubtar i rumiar. No parar de rosegar-ho durant una bona estona. Les lectures molt ben triades em van tocar precisament on ara per ara em fa més mal: viure despert. “Estic segur que no sóc l’únic/a que desitja viure cada moment com si tingués significat”1.
Que prengui sentit tot allò que fas, que per aprofitar el temps, cal viure despert, desvetllat. No adormit. No en somnis. No en el teu somni. No en el teu desig. “Només hi ha una condició necessària per a fer realitat els nostres somnis: despertar”2.
Cal saber què somies. I després què desitges. I més enllà, estar disposat a despertar, a prendre el risc. Com a Matrix, píndola vermella o píndola blava?
Viure despert no vol dir sempre fer el que vols, sempre fer allò que anheles. Perquè viure despert també ha de comportar obligacions, aprendre a renunciar i adaptar-t’hi. I ja som al cap del carrer: on és l’equilibri? Què considerem obligacions? On hem d’aplicar el “desperta’t!”, el “viu el teu somni”?
“Vostè pregunta si els seus versos són bons. […] Ningú no pot aconsellar-lo ni ajudar-lo, ningú. Hi ha un únic mitjà. […] reconegui si vostè es moriria en cas que li privessin d’escriure. Això sobretot, pregunti’s, en l’hora més silenciosa de la seva nit: haig d’escriure? Excavi en vostè mateix, a la recerca d’una resposta profunda. I si aquesta resposta hagués de ser d’assentiment, si vostè hagués d’enfrontar-se a aquesta greu pregunta amb un enèrgic i senzill haig de fer-ho, aleshores cosntrueixi la seva vida segons aquesta necessitat: la seva vida, entrant fins a la seva hora més indiferent i petita, ha de ser un signe i un testimoni d’aquest impuls”3.
Despertem, doncs.
Que prengui sentit tot allò que fas, que per aprofitar el temps, cal viure despert, desvetllat. No adormit. No en somnis. No en el teu somni. No en el teu desig. “Només hi ha una condició necessària per a fer realitat els nostres somnis: despertar”2.
Cal saber què somies. I després què desitges. I més enllà, estar disposat a despertar, a prendre el risc. Com a Matrix, píndola vermella o píndola blava?
Viure despert no vol dir sempre fer el que vols, sempre fer allò que anheles. Perquè viure despert també ha de comportar obligacions, aprendre a renunciar i adaptar-t’hi. I ja som al cap del carrer: on és l’equilibri? Què considerem obligacions? On hem d’aplicar el “desperta’t!”, el “viu el teu somni”?
“Vostè pregunta si els seus versos són bons. […] Ningú no pot aconsellar-lo ni ajudar-lo, ningú. Hi ha un únic mitjà. […] reconegui si vostè es moriria en cas que li privessin d’escriure. Això sobretot, pregunti’s, en l’hora més silenciosa de la seva nit: haig d’escriure? Excavi en vostè mateix, a la recerca d’una resposta profunda. I si aquesta resposta hagués de ser d’assentiment, si vostè hagués d’enfrontar-se a aquesta greu pregunta amb un enèrgic i senzill haig de fer-ho, aleshores cosntrueixi la seva vida segons aquesta necessitat: la seva vida, entrant fins a la seva hora més indiferent i petita, ha de ser un signe i un testimoni d’aquest impuls”3.
Despertem, doncs.
1. Kellaway, L. - Financial Times – Dilluns 6/3/06
2. Anselm Grün – El libro del arte de vivir
3. Rilke, R. – Cartes a un jove poeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada