Glaucs ha estat un grup d'aquells que sempre m'ha costat de posicionar-m'hi. Tenen cançons que crec que són boníssimes però en canvi en tenen d'altres que se'm fan molt pesades. En Jofre Bardagí (Bardagí fill) no em deixava ni em deixa indiferent amb la seva feina.
Em rebenta que hi hagi gent que despreciï els grups d'aquí pel simple fet que cantin en català. Si és en català, cançó cutre. Amb la cançó de Camins, de Sopa de Cabra, això no passa, o si més no, no passa entre aquests amics que acostumen a percebre "cançó en catalana = cançó cutre" (CC=CC), i no sé per què. És curiós. Hauria de ser una qüestió de gustos, no? Però els CC=CC tinc la impresió que ja les posen a la pila del greix, sense passar pel sedàs del gust personal, de si et mou, et toca, o no. És una llàstima.
Amb la mirada en blanc, un nas rajant
i aquella pols vestint un cos inquiet content
com una núvia apunt de dir que sí
va ser un moment preciós com ho era aquell vestit
Que no fa masses nits fugint d´aquest estiu
anavem descosint per oblidar el mal temps
que la foscor va fent més llarg i espès
va ser tan divertit parlar sense dir res
Que ho tornaria a fer i a fer i a fer
que un any en blanc no mata, si sobrevius
Ho tornaria a fer i a fer i a fer
que un any en blanc no mata, si sobrevius
si sobrevius
Amb el somriure trist sense vestir
lluitant amb la il·lusió que ens va fer perdre-ho tot
és tan desesperant tenir raó
per què no ens van dir res?, i així, no ho haguessim fet
Que fa tres anys quan reiem mai no feiem por
no era tan divertit però almenys deiem que no
potser ho vam fer per oblidar el mal temp
si es que és tan divertit parlar sense dir res
Que ho tornaria a fer i a fer i a fer
que un any en blanc no mata, si sobrevius
Ho tornaria a fer i a fer i a fer
que un any en blanc no mata, si sobrevius
De fet ho torno a fer i a fer i a fer
i a fer
i sobrevius
(Ho tornaria a fer, Glaucs)
Qui dia passa, anys empeny. 9 dies i comptant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada