dilluns, de febrer 12, 2007

Són històries curtes... del cap de setmana

Vols jugar?

1. M'havien deixat tirat massa vegades com per renunciar-hi a canvi d'algunes hores de dormir. Així que vaig fer un esprint de final de setmana laboral, vaig plegar a les 7, a les 8 era a Sabadell i a les 9 a Barcelona. Era el primer cop que la veia, me n’havien parlat massa bé, i potser per això no em va convèncer. Em va ensenyar coses interessants, des de punts de vista que no havia vist abans, i em va deixar buit. A la 1 era a casa dormint. Apa, un cop al mes no fa mal, i més després de tantes carabassses.

2. Això que em llevin quan estic dormint tan tranquil·let, i més quan tens son, costa. Però per a fer depèn de quines coses, no hi ha qui hi digui que no. No és qüestió de fer un lleig. Obres els ulls i et poses les piles perquè t’agrada. I et prepares el farcell i fuges de casa. Les raquetes hi són perquè sí, però els mosquetons i les cintes no. Fan el seu servei. Enfiles la terra trepitjada, mica en mica, sabent que tornaràs, que precisament part de l’èxit és que tornes a casa, que no t’hi has de quedar. En part hi anem per a això, per a tornar. Compartim neu, gent, migdiades a la solana i quissos.

3. Quan més m’agradava era quan estava en un estat mig místic, de recolliment. I això només ho aconseguia estant per casa (estudiant, esperant marxar al partit,...). Per recordar el que has fet, el que has sentit i el que has fet sentir. Si al cap i a la fi és divertit perquè comparteixes, perquè et sents útil, en un moment únic. I ho arrodoneixes amb l’escalfor de la llar. Ombres sobre la fusta.

4. No sé dir que no, i els amics són un dels meus punts febles. I t’hi tires de cap. El que et sap greu és que no ets just a vegades amb la gent. Respecte. Sinceritat. Ser honest. És voler i acabar decidint que no pots. És canviar els plans. És triar. Em passen a recollir i fem via, sopem, xerrem, m’adormo, sortim de festa, ens ho passem genial. I m’adormo. I m’adormo.

Quatre històries, quatre títols. Endevina, endevinalla...

GUITARRA I FOC
MATAGALLS
MANRESA
BABEL

2 comentaris:

estel amagat ha dit...

Caigut del cel.
Gràcies
Els amics són com les estrelles, són ellà encara que no es vegin sempre. Però quan les necessites veure, aconsegueixen brillar per sobre les boires i et guien.

En Massagran ha dit...

Merci Estel. Ja se sap que el cap de setmana no sempre és com tu vols, però el que compta és que t'ho hagis passat bé, oi?

Apa, gràcies pel comentari.