Fa dies que em volta pel cap la idea de per què ens comparem tot el sant dia amb altra gent. Tu puges una muntanya més alta que jo, tu guanyes més calers que jo, tu ets més guapa que jo, tu tens més amics que jo, tu parles millor que jo...
Quan penses en canvis a la teva vida, te'ls planteges en termes de millora, està clar. I compares. Et compares amb tu mateix i et compares inevitablement amb els altres.
Per què treballo on treballo i no treballo a l'estranger, guanyant-me millor la vida? És que potser per mi no és important guanyar més calers? Deixes passar oportunitats?
Què hem vingut a fer aquí? Jo tinc prou clar que a ser feliç, estar tranquil amb tu mateix, acceptar-te. I la comparació no hi té res a veure, en la felicitat, tal i com la començo a entendre. Seré feliç o no sobretot depenent de com sigui jo, de la meva capacitat de tenir esperança, d'anel·lar i creure que tot pot millorar i amén, així serà. La felicitat no depèn de com de bé relativament estàs. No ha de tenir a veure amb la comparació amb els altres. I si ho faig, és que m'estic equivocant, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada