Assagem

Com diu un company meu "sense el silenci, la música no existiria".

Ja portem dues o tres sessions d'assaig de l'acte d'homenatge a la Montse Grima, i d'acord, segurament hi ha de tot menys silenci, però hi tenim els nostres moments de calma, i comlpicitats. És curiós, ens estem reunint per tocar cançons de tota la vida (La vall del riu vermell, El conte medieval, Que tinguem sort) i ens n'adonem que hi ha alguna cosa que ens uneix, ens entenem.

Sempre he estat molt egoista amb la música, l'he considerada més una manera de gaudir-ne jo solet que no pas en grup o per als altres. Aquests dies assajant està sent una de les primeres vegades que tocant amb una colla de gent tinc la sensació que tots aportem, que ho fem millor, que m'agrada més el que diem plegats tocant que no el que diria jo sol per a mi. M'aporta més en grup que sol.

No t'has imaginat mai acabant un sopar, entrant ja a l'apartat de vins dolços i amb els ulls ben desperts engegar cançons i mans per acabar fent una orgia de cançons i sons?! Seria impresionant.