"Jo encara no t’he explicat tota la meva peripècie per terres montserratines. Vaig passar-me una bona estona intentant arriba al camí gran de baix de tot de la riera, però una munió d’esbarzers em barraven el camí malgrat les meves múltiples incursions. Els meus dits i braços demostren la ferocitat de la batalla. Quan per fi vaig arribar-hi, seguir el camí blau tal i com em vau dir, el que és seguir-lo, no el vaig seguir massa. Ni rastre del color blau. Total, que vaig acabar enmig d’un camp d’oliveres a sota una masia (aquell parell de masies tan maques que es veien allà baix al fons quan anàvem pel camí fent via cap a la paret?). Mitja hora més tard i després d’unes quantes grimpades i demostracions de conglomerat en descomposició (em vaig tornar a posar el casc per si de cas...), vaig retrobar el camí original i vaig aconseguir arribar al cotxe. Estic fet un toro! Tela l’excursioneta, nena, tela!!!"
"A les 10 vaig marxar cap a l’Autònoma a jugar a bàsquet una estona (vaig intentar localitzar la Laia per si volia anar a escalar però resulta que havia nascut la Gisela, la nena que feia tieta a la Gemma, i se’n va anar cap a Lleida a conèixer-la). Brutal el partit de bàsquet, estic en tan baixa forma... hi vam estar de quarts d’11 fins la 1. Entre dutxar-me i arribar a casa ja eren gairebé les 2, i a les 4 havia de ser a ESADE per l’assaig general de l’acte del diumenge. Pot sembla que tampoc tinguéssim tantes coses a fer però ens hi vam estar fins les 8. A les 9 tenia un sopar al Raval ; els de Contrastant (http://www.contrastant.net/ves/comiat.htm) han decidit plegar i, com que no els coneixia i organitzaven un sopar de comiat, vaig decidir apuntar-m’hi. Una experiència interessant, això d’anar a sopar amb gent que no coneixes. De fet, em pensava que l’ambient seria més jove, però la mitjana d’edat rondava els 40 i no hi faltaven les criatures menors de 10 anys (Déu n’hi dó!).Vaig conèixer un parell de nois de la CAL de Molins de Rei i unes quantes persones interessants (actrius mig-amateurs, criatures menors d’1 any que es dedicaven a trencar la vaixella,...) però havia decidit plegar veles a les 12. Durant el sopar la Laia m’havia dit si volia anar l’endemà matí a escalar. Com que m’han segrestat el meu arnés, vaig haver de passar per cals Lluïsos a agafar el d’en Jordi. Entre pitus i flautes, a quarts de 2 a casa."
"La il·lusió és el millor calmant. Tot és qüestió de prendre-s'ho amb calma, i il·lusió. Que no mori l'infant que portem dins:
Per la lluita eterna
d'un senzill somriure
"A les 10 vaig marxar cap a l’Autònoma a jugar a bàsquet una estona (vaig intentar localitzar la Laia per si volia anar a escalar però resulta que havia nascut la Gisela, la nena que feia tieta a la Gemma, i se’n va anar cap a Lleida a conèixer-la). Brutal el partit de bàsquet, estic en tan baixa forma... hi vam estar de quarts d’11 fins la 1. Entre dutxar-me i arribar a casa ja eren gairebé les 2, i a les 4 havia de ser a ESADE per l’assaig general de l’acte del diumenge. Pot sembla que tampoc tinguéssim tantes coses a fer però ens hi vam estar fins les 8. A les 9 tenia un sopar al Raval ; els de Contrastant (http://www.contrastant.net/ves/comiat.htm) han decidit plegar i, com que no els coneixia i organitzaven un sopar de comiat, vaig decidir apuntar-m’hi. Una experiència interessant, això d’anar a sopar amb gent que no coneixes. De fet, em pensava que l’ambient seria més jove, però la mitjana d’edat rondava els 40 i no hi faltaven les criatures menors de 10 anys (Déu n’hi dó!).Vaig conèixer un parell de nois de la CAL de Molins de Rei i unes quantes persones interessants (actrius mig-amateurs, criatures menors d’1 any que es dedicaven a trencar la vaixella,...) però havia decidit plegar veles a les 12. Durant el sopar la Laia m’havia dit si volia anar l’endemà matí a escalar. Com que m’han segrestat el meu arnés, vaig haver de passar per cals Lluïsos a agafar el d’en Jordi. Entre pitus i flautes, a quarts de 2 a casa."
"La il·lusió és el millor calmant. Tot és qüestió de prendre-s'ho amb calma, i il·lusió. Que no mori l'infant que portem dins:
Per la lluita eterna
d'un senzill somriure
d'aquell infant que aixeca els ulls i et mira.
Per la lluita eterna
de mostrar l'infant que porteu dintre."
La Montse en la veu i en el record.
Que important que és compartir...
Per la lluita eterna
de mostrar l'infant que porteu dintre."
La Montse en la veu i en el record.
Que important que és compartir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada