Ahir feia neteja de l'escriptori de les golfes de casa. Últimament m'hi he instal·lat de manera provisional ( ja hi porto més d'un any) . M'hi acompanyen un piano desafinat, una gralla, una flauta dolça, una guitarra elèctrica, una guitarra clàssica, una guitarra acústica,... llibres, un sofà llit i una llar de foc. Bé, i l'escriptori: un tauló de fusta amb dos cavallets rústics i un llum de braç.
Aquest escriptori el vaig instal·lar a les golfes perquè no podia estudiar a la meva habitació: hi tenia la guitarra, els llibres, les fotos,... tot em distreia! I a les golfes hi vaig estudiar força més que a l'habitació, però les guitarres i els llibres i les fotos van acabar pujant juntament amb els apunts i els bolígrafs.
Fa molts dies que, diguem-ne per sort, ja no haig d'estudiar. Tot de papers apilats per matèries sobre la taula, i llibretes, i cassettes, i papers, i bolígrafs, i papers utilitzats com a borradors. Feia molts dies que no hi parava atenció a la taula. Doncs ahir a mitja tarda em va picar de fer-hi net.
Fa temps una molt bona amiga em deia que els somnis són per a fer-los realitat, per més incovenients i despropòsits que se't plantin al davant (que n'hi va haver, i molts, quan m'ho deia).
No ho considero un somni, tot i que fa molt de temps que em volta pel cap, però tinc ganes de gravar les meves cançons. Ja ho he fet amb dues però el resultat és mediocre, tan per qualitat de so com per "l'artista". Malgrat tot, un dia o altre, quan tingui un repertori un xic més extens, haig de tirar-me a la piscina i buscar un estudi per a gravar les quatre cançons que tingui. Bé, de gravades en tinc dues i creia pel cap me'n voltaven un parell més... però ahir fent neteja sobre l'escriptori van aparèixer esborranys de troços de cançons que ja no recordava que havia fet! I això sí que fa il·lusió! Trossos de tu, escampats sobre l'escriptori esperant que els tornis a agafar i els tornis a sentir.
Quan tens la cançó, i la cantes... ets tu! Cada cop que la canta algú, ets tu! Cada cop que l'escolta algú, que la sent algú, ets tu! Deixa'm ser una mica primari: és una manera molt tendre i discreta de fer l'amor amb algú. No s'ho espera, però sou tu i el que escolta, i te li apropes, l'acaricies, li regales les orelles i sense que se n'adoni entres dins seu i li intentes fer sentir allò que tu sents. Tu et sents vés a saber qui, i esperes que l'atra també.
El regal més maco que he fet fins a dia d'avui ha estat una cançó. Les colònies no serien el mateix sense les cançons. T'imagines un món sense música? Un món sense entonació, amb una parla monòtona, sense empatia, sense sentiments. Cantaràs millor o pitjor, tocaràs millor o pitjor,... però en gaudiràs. La música és sentiment. Els teus sentiments, els meus sentiments.
1 comentari:
Llegir aquestes línies em fan molt feliç. Saps que cantes i toques com els angels (això queda una mica cursi, oi? :P), però ho fas super bé, de debò, i no cola el "a tu sempre t'agraden totes les cançons". Jau, quan toques, ho fas de cor, o això sembla, i això ho transmets. Pots transmetre tristesa, alegria, amor, por. tot le què tu vulguis ho pots explicar en una cançó. Les teves lletres son profundes, i en més d'una ocasió m'han fet plorar. Cada cançó, com molt bé dius, és una part de tu, i això fa que el millor regal que mai has fet sigui el millor regal que s'hagi pogut rebre mai.
Saber que poc a poc tornes a tenir ganes de grabar les teves cançons m'omple d'alegria, no només perquè serà un disc genial i t'omplirà moltíssim el poder fer realitat un somni, sinó perquè tindré l'oportunitat de gaudir-lo juntament amb altre gent.
Fes-ho, no t'ho pensis. Ets bo, portes la música a la sang. Ja veuràs com algun dia, no només grabaràs un disc, sinó que faràs algun concert.
Puc semblar imparcial, però realment crec que tot el què he dit és veritat.
No deixis mai de tocar.
Publica un comentari a l'entrada