Jo també sóc orfe

Avui el professor Héctor López Bofill publica un article a l'Avui. Ajuda a enfonsar-me una mica més en el fang del descontentament polític. Estic molt d'acord amb ell en criticar la poca ambició sobiranista de CDC i UDC (de tots dos però sobretot dels segons). S'omplen la boca de paraules i acaben fent el que els surt del nas.

Vés per on, avui la Conselleria d'Interior i Relacions Institucionals (Dei Saura) feia pública una enquesta feta a ciutadans de Catalunya on es descobreix que el 60% d'abstenció a les últimes eleccions es va deure sobretot al "descontentament amb els polítics". Interessants els resultats, tot i que només he pogut llegir-me-la en diagonal. En tot cas, que la meitat dels enquestats et digui que no vota perquè estaven fora del país o malalts o que no s'identifica amb cap dels partits em sembla que és prou toc d'atenció. I malgrat jo vaig anar a votar a les últimes eleccions, cada dia em sento més orfe políticament.

Perquè hem confiat en Esquerra i va optar per una estratègia (estratègia que manté!) que no ens ha portat a enlloc millor (i no sembla que ens hi hagi de portar).

Perquè hem confiat en CiU i cada dia actua de manera més infantil, revengista i dèspota. Em fa vergonya veure com han tractat el cas Ortiz (e-notícies ; El País). Bravo per un partit que deixa perdre gent com en Daniel! Que quan, després de tan pensar-s'ho es decideix a deixar-ho, encara fan la tàctica ventilador i vinga a escampar merda... això ja em treu de polleguera! Quanta demagògia, quant cregut, quanta prepotència, quanta falta d'humilitat, quina estretor de mires,... (veure comunicat Daniel Ortiz al final).

I quan ja no confies en cap d'ells, et planteges que més val no anar a votar. Ja s'ho faran. Que trist, no? I ho hem de deixar així? Baixem el cap i llestos?

Política mediocre, polítics mediocres. Només exigint i arriscant ho podrem superar. Cadascú. Personalment. Cal trobar un grup humà i sobretot professionalment excel·lent que tingui ganes de dedicar-se al país. Ferran's Soriano's de la política. Ferran Soriano, Ramon Tremosa, Salvador Cardús, Héctor López,... el país és ple de professionals excel·lents, amb criteri. Quan dignificarem el treball pels demés? La política si no la fem, ens la faran, i volguem o no volguem ens afecta i molt!

Qui serà el maco que en veure la situació de crisi de la política catalana convertirà l'amenaça en oportunitat i reeixirà?

DANIEL ORTIZ COMENTA LA SEVA DIMISSIÓ COM A VICEPRESIDENT D’UDC

A la vista de les diverses informacions aparegudes durant el dia d’avui, dimecres 17 de gener, en diversos mitjans de comunicació, referint-se a la seva dimissió com a vicepresident de Política Sectorial i Programes d’UDC, Daniel Ortiz, ha efectuat les següents explicacions:

1) En un sistema polític democràtic, madur i responsable, les diferències de criteri entre els dirigents polítics, fins i tot a l’interior d’una mateixa organització política, no haurien de ser interpretades com una anomalia o un símptoma de crisi, sinó amb completa normalitat

2) L’explicació detallada de les raons i les circumstàncies que m’han portat a prendre aquesta decisió ha estat degudament efectuada davant dels responsables dels òrgans de govern del partit

3) La meva dimissió no és conseqüència de cap fet puntual, sinó el resultat d’un llarg procés de reflexió i d’una manca d’identificació creixent amb el funcionament del partit

4) Personalment, entenc, visc i m’il·lusiona la política com una activitat de servei a les persones i al país, igual que molts altres militants d’UDC. Lluny, per tant, de la simple ostentació d’un càrrec públic o com a “modus vivendi” permanent