Em sap molt de greu, però marxo.
M'encanta marxar, per les colònies, per París i pels retrobaments i coneixences, però em sap greu perquè fa la tira que no veig a força gent i passaré encara més temps sense veure-la. Feia temps que no tenia un ritme com el de les dues o tres últimes setmanes (se m'ha fet etern...).
Petonts, abraçades i molta muntanya!
Fins finals de juliol,
Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada