Ja torno a ser aquí!Gairebé estic sense paraules. El casament d’en Timothée va ser sorprenent, la connexió París-Colònies una bogeria, amb reunió a ESADE inclosa pel mig, les colònies emotives, aprenent com cada any altre cop dels companys però sobretot dels nens.
Quant de temps fa que no fas una pilota de fang amb les teves mans? Quant de temps fa que no jugues a la bandera? A lladres i sereno? Quant de temps fa que no fas un partit de futbol de 25 contra 25? Quant de temps fa que algú que amb prou penes fa dues setmanes que coneixes et diu entre llàgrimes que et trobarà a faltar molt, tingui 7 o 21 anys?
Cada any les colònies tornen a ser especials, tornen a tenir la seva part màgica, diferent. Cada any aprens tant i tornes amb tantes ganes de menjar-te el món, 
que quan topes amb la dinàmica “d’aquí baix”, et cau el món a sobre i et passes un mes sense saber ben bé què estàs fent, ni per què ho fas… per sort els amics t’ajuden a posar-te altre cop al teu lloc. Com deia altres anys, just després de colònies no és massa bona época per a prendre decisions trascendentals. Estàs aixafat, trobes a faltar fer bromes tot el dia i riure per qualsevol bestiesa, no preocupar-te durant dues setmanes de quant valen les coses, només preocupar-te dels nens i de passar-t'ho bé, de divertir-te. Per sort ara ja no em passa com els primers anys, que agreujat per situacions de faldilles no aixecava el cap fins ben bé gener...
que quan topes amb la dinàmica “d’aquí baix”, et cau el món a sobre i et passes un mes sense saber ben bé què estàs fent, ni per què ho fas… per sort els amics t’ajuden a posar-te altre cop al teu lloc. Com deia altres anys, just després de colònies no és massa bona época per a prendre decisions trascendentals. Estàs aixafat, trobes a faltar fer bromes tot el dia i riure per qualsevol bestiesa, no preocupar-te durant dues setmanes de quant valen les coses, només preocupar-te dels nens i de passar-t'ho bé, de divertir-te. Per sort ara ja no em passa com els primers anys, que agreujat per situacions de faldilles no aixecava el cap fins ben bé gener...Torno amb ganes de pensar el proper curs, que segur que portarà moments molt emotius i importants. Fa temps que hi ha coses que em ballen pel cap i n’hi ha que no poden esperar gaire més, com posar-me a fer la tesina, encara que m’hagi de passar un any tancat a casa els caps de setmana.
De moment, torno amb ganes de veure la gent altra vegada, els de colònies, els d’aquí, la família,… de moment, aquest divendres tarda partidet de futbol-platja a Barcelona, i diumenge si Déu vol, partidet de paintball. Si algú s’hi vol apuntar hi serà molt benvingut. Només cal que m’ho facis saber a través de l'email o deixant un comentari.
Tornem a la guerra del dia a dia. Tornem a intentar trobar la màgia de les petites coses que et passen en un dia qualsevol.
Poder Fantastia per sempre!
Per la lluita eterna d’un senzill somriure d’aquell infant que aixeca els ulls i et mira.
Per al lluita eterna de mostrar l’infant que porteu dintre.
4 comentaris:
Aish mare meva, tu si que saps arrancar-me una llagrimeta.
Les teves paraules en toquen massa, encara q no lo de les faldilles, pero si que costa centrar-se despres de viure 13 dies tant intensos.. es com un Gran Hermano xo de bon rotllo.
Tinc gravada al cor la nit de dijous, on tots, i va ser tots vam compartir moments de tanta felicitat barrejat amb tanta tristessa a l'hora que no podiem parar de plorar.
No tinc mascares amb vosaltres, em veieu tal i com em llevo i continuo aixi fins q marxo a dormir. Es increible arribar a aquest grau de complicitat amb algu que fa ben poc que coneixes.
I ja paro d'escriure, xq encara em caura una altre llagrimeta i estava aguantant molt be fins ara.
Petons de xocolata
A vegades no trobem paraules per dir el que sentim, d'altres inexplicablement amb una frase en tenim prou:
haver-te conegut ha estat un regal que espero no desaprofitar!
1001 petons
La Reina
Nenes!!
Vosaltres sí que heu estat un regal: aço , aço, aço, tenemo un equipaço!!!!
De veres que me'n vaig tenint la sensació que ha estat un dels millors anys, pels grans, pels petits, per la història, pel temps, per la casa,... cada any sé que guanyo uns quants amics més, dels de debó, dels que et truques més o menys sovint però que sovint penses en ells. Quin gran tresor que em van donar les colònies amb la Rosa, per exemple! I cada any algun de nou.
Gràcies per compartir els vostres pensaments! Un petó de suc de taronja,
Massagran
jaumeeeeee!!! vull tornaaaaaaar!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada