Vacances

Marxo de vacances. 11 dies. Em semblen un munt. Començo quatre dies a ca la Laia a la costa. No ho hem tingut clar què fèiem fins ahir vespre!

Quina llàstima que senti que necessito vacances. No hauria de ser així. No hauríem d'aspirar a treballar en alguna cosa que ens ompli de veres? Pensar "ja era hora que arribessin les vacances" em fa l'efecte d'un "no sé què hi faig aquí però hi segueixo". Per sort tenim uns dies per prendre distància i repensar les coses.

M'encanten les minucieses del dia a dia, allò més petit i quotidià que et passa pràcticament a diari i que un dia quan t'hi pares escoltar, mira, olorar,... es torna nou i descobert. Les vacances són dies per a fer-ho.

Ahir vaig conèixer una persona molt interessant, en Tacio, a la Fuixarda. Em va estar explicant que estava bevent una aigua molt bona, i que portava la bossa de farina de se mare perquè la seva se l'havia deixada a casa, i em va explicar una pel·lícula que havia anat a veure,... impresionant la capacitat de parlar d'un nen de 3 anys vestit en un arnés.

De cap a les vacances!! Ueeeeeeeeeeeee!!