El diumenge passat vaig passar-me una bona estona tirant les cartes a les amigues de la Victòria. Potser van ser un parell d'horetes. La Gide, l'Anna, la Sara, la Gide un altre cop, la Marina... Són coses, aquestes del Tarot, que jo no hi crec gaire. Com molts cops he comentat amb amics i coneguts, crec més en la força de reflexió que exerceix que no pas en la lectura d'un futur concret.
La Pili algun cop ens havia explicat la següent història: un tarotista reuneix 40 persones fanàtiques del tarot i els diu que els llegirà el futur. D'un en un, els parla i els diu "abans de dues hores moriràs". Un cop ha fet el mateix pronostic a tots, els fa pujar a un autobús i els porta dalt de tot d'una muntanya i els diu "d'aquí trenta segons bloquejaré l'accelerador de l'autobús que es dirigirà sense més remei cap aquell penya-segat d'allà al davant i tots morireu, excepte jo, que hauré saltat abans". Acte seguit, les 40 persones surten corrents de l'autobús entre empentes i rodolons. Comptats els 30 segons, bloqueja l'autobús que surt disparat direcció al penya-segat i cau al buit sense ningú a dins.
A depèn de qui el tarot el pot condicionar, però mai, segons la meva opinió, determina. Ha de servir per veure la teva vida des de diferents prismes, nous punts de vista.
El que fot por és quan veus a les cartes que una noia té un bonyet al pit, o que fa una setmana que s'ha deixat de prendre les pastilles per quedar-se embarassada, o que una determinada persona exerceix una força molt forta sobre algú... Per a tot això, jo no tinc explicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada