A mi no m'agrada el carnestoltes!

I tot i així, no sé què carai vaig acabar fent jo amb en Roger Bassa i en Jordi Lluís a Düsseldorf i Köln celebrant el carnestoltes entre alemanys beguts cantant cançons alemanyes cutres.

Vam arribar-hi divendres vespre, temps just per anar a casa, deixar les coses i baixar al centre de Düsseldorf per fer una mica de festeta en un local amb música d'aquesta internacional i llatina (diguem-ne...). Malgrat arribar-hi passades les dotze, encara hi havia força festa i hi havia prou espai per fer-te la teva festeta sense haver d'anar-te apartant de la cara els pèls de l'aixella del cepat del teu costat.

Dissabte ens vam llevar a una hora indeterminada que gairebé ja feia tarda. Vam fer un dinar-sopar (per nosaltres dinar però per l'horari alemany sopar...) amb una sobretaula espectacular de gairebé 2 hores xerrant sobre el món de la parella. Per mi, de les millors coses del cap de setmana. Un viatge pot tenir sentit només per un moment com aquest. Després de dinar, via cap a Köln i en veure el Cristo de gent disfressada (tothom sense excepció!) vam haver de buscar-nos la vida per disfressa'ns mínimament. El primer intent, i definitiu per a mi, va ser patètic.

En Jordi i en Roger, en veure una oportunitat de canvi, no s'ho van pensar dues vegades: un birret a l'estil hooligan amb cascabells per quedar més simpàtics.

La festa del dissabte, més aviat fluixa i massificada si no hagués estat per l'avanç de les hores i la imaginació d'en Roger i meva per aplicar càntics del Barça a les avorrides cançons alemanyes. Vaja, que al final vam arreglar-nos la festa!

Diumenge cap a casa. I aquest cap de setmana, m'ho prendre amb més calma, que ja tocaria... :)