No t’ha passat mai que vas pel carrer i et sents tan tranquil·la i complaguda que estàs a bones amb tot i tothom ? Normalment acostumen a ser dies d’un sol brillant, d’un somriure mig amagat permanent sota el bigoti.
Això em passa quan em prenc la vida amb molta calma i em sento molt bé amb mi mateix, gaudint de coses molt i molt quotidianes. Sí, fa molt de temps que no faig coses molt “típiques”, ancient, com en els vells moments.
Fa molts dies que no vaig a Moià. Reclosió i calma. Vols venir? Tu, jo, la guitarra i el foc que no para d’espategar. Com una cançó de SAU…
Això em passa quan em prenc la vida amb molta calma i em sento molt bé amb mi mateix, gaudint de coses molt i molt quotidianes. Sí, fa molt de temps que no faig coses molt “típiques”, ancient, com en els vells moments.
Fa molts dies que no vaig a Moià. Reclosió i calma. Vols venir? Tu, jo, la guitarra i el foc que no para d’espategar. Com una cançó de SAU…
1 comentari:
Vull venir!! :)
Tot i que, potser, arribo una mica tard...
Publica un comentari a l'entrada